Vicent Macip

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
"Batisme de Crist en el riu Jordà per Joan el Batiste" (Seu de Valéncia), obra del pintor valencià Vicent Macip.

Vicent Macip (Andilla, 1475 - Valéncia, 1545) fon un pintor valencià d'estil quatrecentiste, pare del també pintor renaixentiste Joan Vicent Macip, més conegut com Joan de Joanes. Eclipsat un tant per l'enorme fama del seu fill, d'estil més emotiu i manieriste, els experts el consideren ara superior al fill, en tant que eixemple de l'implantació de l'estil de Rafael Sanzio en la Península Ibèrica.

Macip treballà un estil que arrancava del gòtic italianisant aprés d'atres pintors que treballaven en el Regne de Valéncia, com ara Hernando de los Llanos, Yáñez de la Almedina o l'italià Paolo de San Leocadio. A través d'ells i de les pintures o gravats que arribaven via marítima des d’Itàlia fon que Macip aprengué les novetats del Quattrocento i del Cinquecento, que aprofità per a les seues pròpies obres, i que transmeté a son fill Joan de Joanes.

Entre les seues obres més destacades trobem l'antic retaule de l'altar major de la catedral de Sogorp, que es conserva en el museu catedralici d'esta població de l’Alt Palància. També se li atribuïx el retaule de la Mare de Dèu del Remei de l'Iglésia de Sant Bertomeu de Benicarló. Es tracta d'una pintura en la Mare de Dèu i el Chiquet assentats en el trono, envoltats de diferents santitats. Molt célebre és també el quadro "Bateig de Crist en el riu Jordà per Joan el Batiste" (1535), que es troba, entrant per la porta dels Ferros de la Seu de Valéncia, a l'esquerra, sobre la pila batismal. Dins del quadro, assistixen a l'acte de bateig quatre doctors de l'iglésia i el donant del quadro, el venerable Agnesi, mentres des del cel, Dèu envia l'Espirit Sant sobre el fill Batisme de Crist en el riu Jordà per Joan el Batiste.

Algunes de les seues obres més representatives d'este primer Renaiximent valencià són la "Visitació" i el "Martiri de Santa Agnés", abdós en el Museu del Prado de Madrit.

Referències