Ostra
L'ostra (del llatí ostrĕa), és un molusc lamelibranqui marí del gènero Ostrea, en pechina de dos valves desiguals, aspres, de color grisenc per fòra i nacrat per dins, que s’adherix a les roques de la mar, és comestible i molt gustós.
Algunes espècies són capaces de produir perles en el transcurs del temps, que es formen a partir de partícules que es sedimenten en l'ostra (generalment partícules d'arena) formant en el temps una pedra preciosa. Existixen diferents tipos de perla depenent del sediment acumulat.
Característiques
Les ostres són organismes filtradors que succionen l'aigua en el batre de cilis. El plàncton i les partícules suspeses de l'aliment queden atrapats en el moc de les papades i són transportats a la boca, a on es mengen, es digerixen i son expulsades com a heces o seudoheces. L'activitat alimentària de les ostres és major quan la temperatura de l'aigua està sobre els 10 °C. Les ostres sanes consumixen les algues i atres aliments flotants, aplegant a filtrar cada una d'elles fins a cinc litros d'aigua per hora.
Alimentació
És possible que el consum d'ostres pels humans poguera aplegar a la prehistòria, potser per les evidències de recolectors d'ostres trobats en totes les cultures propenques a la mar. Cal pensar que les ostres varen poder haver segut una forma d'aliment en les àrees costeres, i que junt en l'indústria peixquera varen poder haver segut una important font d'ingressos econòmics. Encara que actualment la sobrepeixca i la pressió de la polució hagen fet que la seua producció haja disminuït a cantitats casi ridícules per al consum en alguns llocs, no obstant seguix sent popular en algunes ciutats costeres a on s'apleguen a celebrar inclús els festivals de les ostres.
Les ostres figuren entre els aliments exòtics de poques cultures, no obstant és un aliment de gust adquirit ya que es necessita d'algun entrenament abans de ser apreciat. Des del punt de vista nutritiu és un aliment ric en zinc, un dels nutrients requerits per a la producció de la testosterona.
