Ximena Diaz
| Ximena Diaz | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Princesa de Valéncia (1099-1102) | |||
| Ocupació: | Sobirana de Valéncia | ||
| Naiximent: | ant. 1046 | ||
| Lloc de naiximent: | Astúries | ||
| Defunció: | 1116 | ||
| Lloc de defunció: | Burgos | ||
Na Ximena Diaz, en castellà Jimena Díaz o també Ximena Díaz, (Astúries, anteriorment al 24 de juliol de 1046[1] - probablement en 1116) fon l'esposa de Rodrigo Díaz, el Sit Campeador, en qui contragué matrimoni entre 1074 i 1076,[2] i a la mort del Sit, se convertí en princesa de Valéncia des de 1099 hasda 1102.[3]
Biografia
Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la Corona de Lleó. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de san Miguel de Palencia) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la taifa de Zaragoza durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'Al-Muqtadir, Al-Mu'taman i Al-Musta'in II. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de Tol de 1083) ella intervingué en ausència.
A l'inici del segon desterro del Sit, en 1089, Ximena fon encarcelada en els seus fills Cristina, Diego i María per manat d'Alfonso VI. No se sap res més de Ximena hasda finals de 1094, quan Rodrigo Díaz venç el 21 de octubre en la batalla de Cuarte (entre Quart de Poblet i Mislata) a on derrotà a l'Imperi Almoràvit assegurant el seu domini sobre Valéncia (que havia conquistat el 17 de juny d'eixe any). Ximena se reunix definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, hasda la mort del Sit el 10 de juny de 1099. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia hasda 1102.
Na Ximena consiguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre Ramon Berenguer III, hasda maig de l'any 1102. En eix any el rei Alfons VI de Lleó, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el 4 de maig de 1102. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.[5] El dia següent, 5 de maig de 1102 Valéncia caigué en mans dels almoràvits.[6] El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a Castella.
En 1103 firmà en San Pedro de Cardeña un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de Burgos, encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en Burgos o en alguna localitat próxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de 1113 i 1116, encara que més probablement en eix últim any.
Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el Monasteri de San Pedro de Cardeña, sent expoliats durante la Guerra d'Independència española. En 1921 els seus cosos se traslladaren des de França a la Catedral de Burgos, a on permaneixen.
Referències
- ↑ «Jimena Díaz». Biografías. Real Academia de la Historia.
- ↑ Montaner Frutos, 2006, p. 335 y n. 21.
- ↑ «Jimena Díaz». COndado de Castilla.
- ↑ «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101», Revista de Filología Española, t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.
- ↑ Ibercronox: Señorío de Valencia
- ↑ Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana
Enllaços externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/España de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.