Moros i Cristians

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Plantilla:Esbos Festa en arrails molt fortes a la comunitat Valenciana,en especial a les Comarques centrals Valencianes. per trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de remuntar finsl'Edat Mitja i la tradició dels autosacramentals aon el bé contra el mal es representava en forma de dansa: Aixína, després la guerra de Reconquesta, el bé i el mal es representa en els cristians i els moros. Pero sense cap dubte es a finals del S.XVIIIè i principis del XIXè, quan la tradició de Moros i Cristians adaptar la forma que hui coneguem.

Festa

Les festes es composen de diferents actes, pero sempre es cona en: Entrades, Ambaixades i dia del Sant o Patró. Tot i que algunes ciutat com el cas d'Ontinyent este esquema es ampliat i la trilogia pasa a tindrer cuatres dies de festa consequitius. El participants es dividixen en dos bands moros i cristians(en toledo per eixemple apareix tambe el bans Jueu, tot i que moltes vegades este es considera band moro)vestits en recreacio d'indumentaria de l'edat mitja, en molta fantasia, y epcoques posteriors (es posible vorer comparse ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfiles els mariners de Fontanars dels Alforins)

Musica

Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ja que fins el moment eren peces de "militars" les que sonaben. En l'any 1882 l'autor d'alcoy Juan CANTÓ FRANCÉS (1856-1908) escriu Mahomet, un pasdoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que pot ser el pasdoble Moro Guerrer de l'autor de Cocentaina Manuel FERRANDO GONZÁLEZ (1840-1908) fóra escrit en anterioritat.