Salvador Ferrandis i Luna
| Salvador Ferrandis i Luna | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Advocat, periodiste, escritor i polític | ||
| Naiximent: | 13 de novembre de 1891 | ||
| Lloc de naiximent: | Viver, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 26 de giner de 1954 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Salvador Ferrandis i Luna (Viver, 13 de novembre de 1891 - Madrit, 26 de giner de 1954), fon un advocat de l'Estat, periodiste, escritor i polític valencià.
Biografia
Salvador Ferrandis naixqué en la població valenciana de Viver, en la comarca de l'Alt Palància, el 13 de novembre de l'any 1891. Despuix dels primers estudis en la seua població natal estudià el bachillerat i la carrera de Dret en la ciutat de Valéncia.
Durant la seua época d'estudiant tingué l'ocasió de conéixer l'obra del pare dominic, també de Viver, l'historiador Francisco Diago, qui traduí una antiga inscripció de l'orige romà de l'hermosa torre que presidix la vila. El pare Diago fon Croniste de la Corona d'Aragó, nomenat pel rei Felip III i publicà en l'any 1613 el primer tom de els famosos Anales del Reyno de Valencia.
Despuix d'haver dirigit algunes publicacions en la ciutat de Valéncia, Ferrandis aprovà les oposicions a advocat de l'Estat i es traslladà a viure a Madrit.
Ya en Madrit, conegué a José Calvo Sotelo, polític mauriste, ministre de Facenda durant els anys 1925 i 1929, el qual ajudà a l'ascens de Salvador Ferrandis que ocupà diversos càrrecs en la capital d'Espanya, com: Director del Banc de Crèdit Local, que ajudà a fundar; conseller de Tabacalera Espanyola, del Banc Exterior i de la Companyia Transmediterrànea.
Conegué a Rosario Álvarez de Toledo i Caro, marquesa de Valverde, en la que se casà el 10 de maig de 1929. Ella era filla del duc de Medina Sidonia. El matrimoni tingué tres fills: Salvador, Teresa i Rosario Violante. El chic heretà el marquesat.
Queda també per a l'història el pas de Salvador Ferrandis com a Delegat del Patrimoni Artístic Nacional, que li va permetre restaurar el gòtic de la Catedral de Valéncia, aixina com el Claustre i la Sala Capitular del convent dels pares dominics també en Valéncia. També restaurà uns atres espais dins de la Diòcesis de Sogorp.
Unió Valencianista
Unió Valencianista fon un partit polític que naixqué en l'any 1917, sempre molt pròxim a l'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat i al seu ideari. El partit tingué un espai polític durant la II República i un del seus lemes era "antepondre els interessos de Castelló, Valéncia i Alacant a tota idea política o de personal caciquisme". A l'agrupació li tocà viure enfrontaments en atres grups semblants per les clares inclinacions monàrquiques i l'espírit republicà d'atres.
Durant la seua estància en el partit regionaliste Unió Valencianista conegué a Ignaci Villalonga que fon defensor dels sectors conservadors i elegit diputat a Corts per la província de Castelló, inclús fon president de la Generalitat de Catalunya en un breu espai de temps, en l'any 1935. Villalonga fon president del Banc Central en els anys 40 del sigle XX i també del Banc de Valéncia fins a 1964. També pertanygué al Consell Superior de les Cambres de Comerç.
En eixe ambient naixqué l'interés polític de Salvador Ferrandis i en ell emergí el seu sentit sociopolític com a defensor radical del municipalisme. Per això demanava el ple reconeiximent de la personalitat municipal i autonomia dels municipis en el eixercici de totes les seues facultats, o siga, l'ajuntament del poble.
Ferrandis participà en la Declaració Valencianista de 1918.
En Castelló
N'hi ha constància de que Salvador Ferrandis també intentà ajudar a Castelló en les seues necessitats. Publicà artículs en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC) com en el Cuaderno Jubilar, tom XXV del botellí en l'any 1949. El seu argument era la defensa de lo valencià. Rendix homenage públic ad alguns personages de l'época de la Castellonenca, com: Salvador Guinot, Ricardo Carreras, Ángel Sánchez Gozalbo o Lluís Revest, els nomenats "sabuts" de la Castellonenca. També a Carlos González-Espresati, Josep Pasqual Tirado, Gimeno Michavila, Ramón Huguet i Joan Batiste Porcar, inclús a Bernat Artola.
Diccionari
Junt a Carles Salvador i Gaetà Huguet i Segarra, Ferrandis propicià l'edició del Diccionari de la rima de Francesc Ferrer Pastor.
Seidia
Salvador Ferrandis fon contemporàneu i amic de mossén Garcia Girona, abdós sentiren el mateix entusiasme per l'història de Seidia, la princesa mora del Maestrat. El capellà, natural de Benassal, feu un treball líric-poètic que mereixqué un premi en els Jocs Florals de Lo Rat Penat en els anys 20.
Ferrandis batejà a la bella princesa com Walkiria del Maestrat. Eixa denominació ha passat a l'història gràcies a d'ell, a l'igual que el valencianisme de personages tan dispars com Na Violant d'Hungria o Ausias March, en temps en que era major la tenacitat de certs sectors per convertir en "fill de la cultura catalana" a l'immens poeta de Gandia.
Obra
Fon un home molt actiu i cult, publicà diversos llibres i escrigué molts artículs sobre temàtica diversa en la prensa nacional.
- Valencia roja (1938)
- La hora de la economía (1939)
- Urbanismo (1951)
Referències
- El abogado del Estado Ferrandis Luna y el valor del valencianismo, per Salvador Bellés (Mediterráneo, 13.2.2010)