Landnámabók

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 00:17 18 feb 2018 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval')
Anar a la navegació Anar a la busca
Pàgina del manuscrit de la Landnáma guardada a l'Institut Árni Magnússon de Reikiavik, Islàndia

Landnámabók ("Llibre de l'Assentament", "Llibre de l'Establiment" o Llibre de la Colonisació, a sovint designat abreujadament en la forma Landnáma) o liber de occupatione Islandiae (com s'intitula la versió llatina corresponent) és un manuscrit islandés migeval que descriu detalladament l'assentament o establiment ("landám") a Islàndia d'uns 400 colons, bàsicament noruecs entre els anys 870 i 930 dCr. La versió original de la Landnámabók no s'ha conservat. Fon compilada possiblement en algun moment de la segona mitat del sigle XI i se supon que el compilador fon el famós Ari Þorgilsson inn fróði (1068–1148) o, si més no, que ell va participar decisivament en la seua redacció.[1]

Comença en l'establiment de l'Ingólfur Arnarson en Reikiavik i les seues reclamacions de la terra cap al nort, oest, est i sur. Després passa a descriure els descendents dels colons originals i narra els fets més destacats en l'història de les seues famílies durant el sigle XI. S'hi descriuen més de 3.000 persones i 1.400 assentaments o establiments diferents. La Landnámabók enumera 435 persones com a colons originals, la majoria dels quals varen establir-se al nort-est i suroest de l'illa.

La Landnámabók continua essent actualment una font de valor inestimable[2] per al coneiximent de l'història i la genealogia de la població islandesa. Actualment se'n conserven cinc versions migevals:

  • Sturlubók, de la Sturla Þórðarson. El manuscrit migeval, en pergamí, es va cremar durant el gran incendi de Copenhaguen de 1728. Es conserva gràcies a una còpia en paper que va fer en Jón Erlendsson en el sigle XVII.
  • Hauksbók, còpia deguda al Haukr Erlendsson -que dona nom al manuscrit o "Llibre d'en Haukr"-. El text depén bàsicament del de la versió oferta per l'Sturlubók. El Haukr Erlendsson va copiar el llibre vers l'any 1299. Només se'n conserven 18 fulls del manuscrit original, encara que n'hi ha una còpia sancera en paper deguda a Jón Erlendsson, del sigle XVII. N'hi ha també una versió, ya perduda, de l'Styrmir Kárason.
  • Melabók, de l'Snorri Markússon (feta vers el 1272), lǫgmaðr de Melar (d'on el nom del manuscrit), en la Borgarfjarðarsýsla.
  • Skarðsárbók, còpia en paper de la primera mitat del sigle XVII feta per Björn Jónsson en Skarðsá, d'on el nom del manuscrit.
  • Þórðarbók, també còpia en paper del sigle XVII feta per Þórður Jónsson prebost del Hítardalur.

Referències

  1. Enciclopèdia Britànica Online
  2. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}. Visindavefur.hi.is (ed.): .

Vínculs externs