Rafael Ninyoles
Rafael Lluís Ninyoles i Monllor (Valéncia, 1943) és un sociollingüíste valencià d'ideologia pancatalanista, està considerat com un dels pares de la sociollingüística en Catalunya junt a Lluís Vicent Aracil i Boned. Rafael Ninyoles és llicencià primer en Dret i despuix es doctorà en Sociologia.
Biografia
Estudià el bachillerat en els jesuïtes, on va conéixer a Alfons Cucó, Eliseu Climent i Lluís Vicent Aracil. Despuix es va llicenciar en Dret i és doctor en Sociologia per l'Universitat de Valéncia.
En l'any 1967 viajà als Estats Units.
Ha segut professor de sociologia a la Facultat de Ciències Econòmiques de Valéncia, ha treballat com a expert en la Diputació Provincial de Valéncia i en la Generalitat Valenciana.
Rafael Ninyoles i Aracil varen combatre la tesis del bilingüisme i varen aplicar el concepte de diglosia per a definir la situació llingüística de la població catalana.
Ha publicat artículs en diaris i revistes com Serra d'Or, Gorg, Quaderns per al Diàlec o El País sobre el conflicte llingüístic valencià, i ha colaborat en el Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell. Fon un dels membres fundadors de Unió Democràtica del País Valencià, partit polític desaparegut.
Obra
Ha publicat diverses obres, com:
- L'Opinió pública (1968)
- Conflicte llingüístic valencià (1969)
- Cuatro idiomas para un Estado (1977)
I coordinat atres, com:
- Estructura social al País Valencià (1982)
- La societat valenciana: estructura social i institucions (2000)