Dmitar Mrnjavčević

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 00:18 18 feb 2018 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval')
Anar a la navegació Anar a la busca
Dmitar Mrnjavčević
Nacionalitat: Sèrbia
Ocupació: Noble
Naiximent: 1376
Lloc de naiximent: Floruit
Defunció: 1407
Lloc de defunció: Floruit

Dmitar Mrnjavčević (fl. 1376-1407), conegut en la poesia èpica com Dmitar Kraljević (Дмитар Краљевић), va ser un noble serbi, membre de la família Mrnjavčević, que va servir al Regne d'Hongria. Era el fill de Vukašin Mrnjavčević i germà de Marko i Andrijaš. És un personage de la poesia èpica sèrbia.

Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de Skopie (en l'actual República de Macedònia) en 1376-1377. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el sultà Bayezid I en l'hivern de 1393-1394 i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en Ragusa a finals de juliol de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.[1] Després de la batalla de Rovine, els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare. En 1399 i 1400 Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del rei d'Hongria.[2] Apareix novament en decembre de 1402 i març de 1403, com dominus Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei Segismundo, en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.[2] Dmitar més tar s'en va anar a viure a Hongria, a on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran župa de Zărand, i va ser nomenat castellà de la ciutat de Világos (Şiria) per Segismundo a principis de 1402. Va morir despuix del 30 de juny de 1407 i abans de 1410, provablement durant les lluites de 1409, en el bando del déspota Esteban Lazarević, contra el germà de Lazarević, Vuk, i el Imperi otomà. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la família Gučetić.[2]

Referències

Bibliografia