Mandarina
La mandarina (paraula que prové del portugués mandarim) és el fruit del mandariner, pertanyent al grup dels hesperidis, en una polpa plena de gallons plens d'un suc molt dolç. Molt pareguda a la taronja, d'igual color ataronjat pero més chicoteta i fàcil de pelar.
La mandarina, semblat a la taronja, és de forma achatada per la part superior i inferior, clafoll de color ataronjat lluent, molt fàcil de separar, i polpa molt dolça. És el cítric més semblat a la taronja, encara que de menor tamany, sabor més aromàtic i en major facilitat per a llevar la seua pell en la majoria de les varietats, aixina com una acidea llaugerament inferior i una major proporció de sucres simples. Estes propietats fan que es considere una llepolia natural de fàcil consum per a jóvens i vells. La mandarina és molt bona per la seua vitamina A i C.
Orige
La mandarina prové de les zones tropicals d'Àsia. Es creu que el seu nom es deu al color dels trages que utilisaven els mandarins, governants de l'antiga China. Es pot afirmar que és una fruta originària de China i Indochina. El seu cultiu es va introduir en Europa en el sigle XIX. En l'actualitat, els principals paisos productors són: China, Espanya, Mèxic, Brasil, Argèlia, Veneçola, Colòmbia, Marroc, Israel, Japó, Uruguay, Paraguay, Bolívia, Perú i Equador.
Varietats
Les mandarines es classifiquen en tres grans grups:
- Clementines (Citrus reticulata var. Clementina)
- Satsumes (Citrus unshiu)
- Híbrits.
A voltes es considera a les Clemenvilla o Novas com un atre grup. En Bolívia i en Veneçola es troba la mandarina Reina, que actualment s'exporta a Argentina, país que posseïx la seua pròpia varietat, la mandarina Criolla.
Clementines
Satsumes
Híbrits
Vore també