Ch (dígraf)
El dígraf ch és un grafema de l'alfabet valencià amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és che o ce hac. L'origen d'este grup consonàntic se remunta a l'us que feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra khi (Χ) el so de la qual no existia en llatí.
És considerat com a lletra en els alfabets bielorrús —en la seua modalitat łacinka—, eslovac, chec, bretó, còrnic, galés, castellà, chamorro i quèchua. En vietnamita i en castellà fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna.
Història
En valencià, abans de que es fixara l'ortografia a l'inici del sigle XX, la combinació ch s'usava freqüentment en posició final de paraules: conech, magnífich, llach en lloc de conec, magnífic, llac. En l'actualitat és una grafia antiquada que encara es troba residualment en posició final de certs llinages i noms propis i que equival al grafema ce de l'us general: Blanch, Antich, March en lloc de Blanc, Antic, Marc. També fon amprada en algunes paraules d'orige grec, com ara chimera, chor, que actualment corresponen a quimera i cor respectivament.
També s'usa, sobretot a partir del sigle XX, per a representar el sò [ʧ] com en la paraula chiquet, excepte a final de paraule, llavors s'usa el dígraf ig
Fonètica
En valencià actualment representa el sò [ʧ] a principi i a mitan de paraula (chiquet, pancha), quan este sò va a final de paraula s'escriu ig (mig, faig). El dígraf che a final de paraula es pronuncia com la lletra ca, pero a soles se gasta en noms propis i llinages.
Ortografia
S'escriu che
- En sò de [ʧ] (chic):
- Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, clòchina, archiu, orchata.
- En final de paraula escriurem IG o G (vore ge).
- En sò de [k] (March):
- En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech.