Tanc
El tanc (també nomenat carro de combat, tanc d'assalt) és un arma constituïda d'un cannó montat damunt d'un vehícul blindat, dissenyat principalment per a enfrontar-se a forces enemigues utilisant foc directe, caracterisant-se per tindre armes i blindage pessat.
Història
Els tancs s'utilisaren per primera vegada durant la Primera Guerra Mundial per a trencar la guerra de trincheres i el seu paper evolucionà fins ocupar el post de la cavalleria. El nom de tanc, aparegué en les fàbriques angleses: els treballdors tenien l'impressió de que estaven construïnt tancs d'aigua movils per a l'Eixercit Britanic.
El primer cas de tanc operatiu esta datat en la Batalla del Somme, el 15 de setembre de 1916, quan aparegue un Mark I de la Royal Navy. Els francesos desarrollaren el Schneider CA1 i s'utilià per primera volta el 16 d'abril de 1917. En la Batalla de Cambrai, el 20 de novembre de 1917 s'utilisaren massivament unitats de tancs.L'evolució de les condicions en el camp de batalla i la falta de fiabilitat forçaren a continuar desenrollant-se durante el restant de la guerra, produïnt noves models.
En el concepte del tanc ya establit, diferents països dissenyaren i construïren tancs en el periodo d'entre les dos guerres mundials. Durant este temps, diferents tancs foren comuns, la majoria desenrollades en el Regne Unit. Els tancs llaugers, pessaven deu tonellades o manco, s'utilisaven principalment per a exploració i portaven un canno llauger. Els tancs mijos, eren gens més pesats i pensats per a recorreguts de grans distancies ad altes velocitats. Finalment, els tancs pessats o d'infanteria, que eran molt blindats i eran generalment molt lents.
Durant la Segona Guerra Mundial es va vore una serie d'alvanços en el diseny de tancs. Els alemans presentaren a combat tancs poc blindats i en armes llaugers, com el Panzer I, que s'havia creat en l'intenció d'usar-se nomes en entrenaments seent un element clau per a la Blitzkrieg. Durant la guerra totes les forces incrementaren en gran medida la potencia de foc i el blindage dels seus tancs. Atre dels alvanç durant la guerra fon la millora dels sistemes de suspensió, ya que era un determinant principal per al rendiment del tanc al camp, i l'incorporació d'equips en ràdios, lo que millorava la coordinació de les unitats.
Conclosa la Segona Guerra Mundial, el desenroll del tanc continuà en la millora de les classes mijanes i pessades. Els tancs llaugers se llimitaven a faenes de reconeiximent i, en Estats Units, com recolçament de forces aerotransportades. Sens embarc, les llimitacions de pes dels transports aereos feyen impossible construir un tanc llauger practic, i esta classe fon desapareguent en el pas del temps.
La combinació de millors suspensions i motors va permetre als tancs mijos superar als primers tancs pessats. Afegint gens més de blindage i motors gens més grans, els tancs mijos quedaren protegits contra la majoria de les armes antitancs, mentres que la seua movilitat es conservava. En resposta a l'amenaça dels missils antitanc, es traslladà el desenroll del grossària del blindage a la tecnologia del blindage. La tecnologia del canno es mantingue de la mateixa manera a les decades anteriors, en la majoria dels tancs seguiren utilisant un sistema de carrega manual, pero en grans alvanç en l'efectivitat de la munició.
Disseny
Els tres factors determinants que determinen l'efectivitat del tanc són:
- La potencia de foc: És la capacitat d'un tanc de derrotar a un blanc. Per ad açó hi ha que tindre en conta la distancia màxima en la que el blanc pot ser atacat, la capacitat d'atacar a blancs movils, la velocitat en la que es pot atacar multiples objectius i la capacitat de derrotar vehículs blindats.
- La movilitat
- La protecció