Curial e Güelfa
Curial e Güelfa o Curial i Güelfa, és una novela de cavalleria humanística a l'italiana, escrita en valencià.
Curial e Güelfa, provablement s'escrigué entre les corts de Milà i Nàpols (1445-1448) potser per Ignaci d'Àvalos (Enyego d'Àvalos) (1414-1484); Íñigo Dávalos en castellà, Inico d'Avalos en italià, que fon un cavaller d'armes i lletres educat en la cort valenciana d'Alfons V el Magnànim i, posteriorment, embaixador de la Corona d'Aragó en Milà i gran camarlenc en Nàpols.
Curial e Güelfa és una història d'amor i d'armes. La novela presenta el procés de gestació d'un héroe des d'uns orígens humils fins que conseguix el reconeiximent, la fama i l'honor atribuibles a un cavaller. I, en este cas, l'héroe és un héroe modern.
La llengua és una amalgama de formes cultes i populars. Hi ha una mescla de neologismes i arcaismes, fins al punt de que, en algunes ocasions, l'autor nos dona la forma culta i la popular d'una mateixa paraula.
L'atmòsfera sensual en que se sumergixen alguns dels personages femenins, la fluïdea dels diàlecs, les metàfores i imàgens ben elaborades, l'us freqüent de proverbis i modismes populars, i, al mateix temps, l'alvertent artificiosa i erudita d'alguns paràgrafs del tercer llibre i els interrogats i imprecacions a fi d'aproximar-se al llector, són alguns dels elements llingüístics i d'estil que donen empaquetage a la novela.
El Curial e Güelfa fon trobat per Manuel Milà i Fontanals en la Biblioteca Nacional de Madrit a finals del sigle XIX. En eixe únic manuscrit de la novela, no consta ni el títul ni l'obra ni el nom de l'autor. El títul, Curial e Güelfa, el va posar el mateix Milà i Fontanals, perque la novela narra la vida d'un cavaller, Curial, i les relacions en la seua dama, Güelfa.
La novela ha aplegat fins a nosatres en un únic manuscrit que va ser trobat a finals del sigle XIX i porta la signatura 9750 de la Biblioteca Nacional de Madrit. S'han fet diverses edicions de l'obra: Antoni Rubió i Lluch (1901), el filòlec Ramón Aramon (1930-1933) i Ramon Miquel i Planas i Alfonso Parell (1932). També existixen unes atres edicions més modernes: les últimes són les d'Antoni Ferrando (2007) i la de Lola Badía i Jaume Torró (2011). Ha segut traduïda al castellà, anglés, francés, alemà, portugués i italià.
Controvèrsia
Existixen diverses hipòtesis sobre l'autoria del text, pero ni tan sols la procedència de l'autor ni el lloc on va ser escrita la novela estan clars de moment.
L'investigador castellonenc, Domingo Gimeno, en un artícul seu titulat Troves de Mossen Jaume Febrer, entre atres coses, diu: