Real Alcàsser de Madrit

Pintura del sigle XVII del Real Alcasser de Madrit. La frontera meridional, a la dreta, presenta l'aspecte que finalment li va conferir l'arquitecte Juan Gómez de Mora, en les obres realisades en 1636. L'occidental, a l'esquerra, correspon a una estructura molt anterior, tal volta la del primitiu castell musulmà que va servir de base a les diferents ampliacions acomeses.

El desaparegut Real Alcasser de Madrit fon un palau real de la monarquia Hispànica fins a 1734, any en que va ser destruït per un incendi d'incert orige. Va estar situat en el solar on actualment s'erigix el Palau Real de Madrit (en ocasions cridat "Palau d'Orient", per la seua ubicació en la Plaça d'Orient). Construït com a fortalea musulmana en el sigle IX, l'edifici va ser ampliant-se i millorant-se en el pas dels sigles, especialment a partir del sigle XVI quan es convertí en palau real d'acort a l'elecció de Madrit com a capital de l'Imperi espanyol. Pese a això, esta gran construcció seguí conservant la seua primitiva denominació d'alcasser.

La primera ampliació d'importància acomesa en l'edifici es va efectuar en el any 1537, per encàrrec de l'emperador Carlos V, pero el seu aspecte exterior final correspon a les obres realisades en 1636 per l'arquitecte Juan Gómez de Mora, impulsades pel rei Felipe IV.

Fon célebre tant per la seua riquea artística com per la seua arquitectura irregular. Fon residència de la Família Real espanyola i sèu de la Cort des de la dinastia dels Trastámara, fins a la seua destrucció en un incendi en la nit de Nadal de 1734, en temps de Felipe V. Molts dels seus tesors artístics es varen perdre, entre ells més de 500 quadros, si ben uns atres varen poder rescatar-se (com Les Menines de Velázquez).