Energia d'activació

La relació entre la energia d'activació ( <math>E_a</math> ) i l'increment de l'entalpia de formació (Δ<math>H^o_f</math>) en i sense catalisador. El punt de major energia (punt del complex activat) representa l'estat de transició. En un catalisador, l'energia requerida per a que la reacció entre en l'estat de transició disminuïx, per lo tant, l'energia necessària per a iniciar la reacció també disminuïx.

Les purnes generades en colpejar acer contra un pedernal proporcionen lenergia d'activació per a iniciar la combustió en este mistera Bunsen. La llama blava se sosté a si mateixa en acabant de que les purnes cessen degut a que la combustió contínua de la llama és ara energèticament favorable.

L'energia d'activación o de reacció <math>(E_a)\,</math> és un terme que va introduir Arrhenius en 1889 i es definix matemàticament com:

(left)

és dir, la derivada del logaritme natural de la constant de reacció respecte a la temperatura, multiplicada per la constant dels gasos i per el quadrat de la temperatura. L'energia d'activació pot tindre un valor positiu o negatiu.

L'energia d'activació <math>(E_a),</math> en química i biologia és l'energia mínima que necessita un sistema abans de poder iniciar un determinat procés. L'energia d'activació sol utilisar-se per a denominar l'energia mínima necessària per a que es produïxca una reacció química donada. Per a que ocórrega una reacció entre dos molècules, estes deuen colisionar en l'orientació correcta i posseir una cantitat d'energia mínima. A mesura que les molècules s'aproximen, els seus núvols d'electrons es repelixen. Per a superar açò es requerix energia (energia d'activació), que prové de l'energia tèrmica del sistema, és dir la suma de l'energia traslacional, vibracional, i rotacional de cada molècula. Si l'energia és suficient, es venç la repulsió i les molècules s'aproximen prou per a que es produïxca una reordenació dels seus enllaços. L'equació de Arrhenius proporciona una expressió quantitativa per a la relació entre l'energia d'activació i la velocitat a la que es produïx la reacció. L'estudi de les velocitats de reacció es denomina cinètica química.