Efecte fotoelèctric

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 08:47 25 nov 2016 per EirVal (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «{{En desenroll}} Archiu:Photoelectric effect.svg|250px|thumb|Un diagrama ilustrant l'emissió dels electrons d'una placa metàlica, requerint de l'energia qu...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca


Un diagrama ilustrant l'emissió dels electrons d'una placa metàlica, requerint de l'energia que és absorbida d'un fotó.
Heinrich Hertz, al voltant de 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric.


El efecte fotoelèctric consistix en l'emissió d'electrons per un material en incidir sobre ell una radiació electromagnètica (llum visible o ultraviolat, en general).[1]

A voltes s'inclouen en el terme atres tipos d'interacció entre la llum i la matèria:

L'efecte fotoelèctric va ser descobert i descrit per Heinrich Hertz, en 1887, en observar que l'arc que bota entre dos electrodos conectats a alta tensió alcança distàncies majors quan s'allumena en llum #ultraviolat que quan es deixa en l'obscuritat. L'explicació teòrica va ser feta per Albert Einstein, qui va publicar en 1905 el revolucionari artícul “Heurística de la generació i conversió de la llum”, basant la seua formulació de la fotoelectricitat en una extensió del treball sobre els quants de Max Planck. Més tart Robert Andrews Millikan va passar dèu anys experimentant per a demostrar que la teoria d'Einstein no era correcta, per a finalment concloure que sí ho era. Això va permetre que Einstein i Millikan anaren condecorats en premis Nobel en 1921 i 1923, respectivament.

Es podria dir que l'efecte fotoelèctric és lo opost als rajos X, ya que l'efecte fotoelèctric indica que els fotons poden transferir energia als electrons. Els rajos X (no se sabia la naturalea de la seua radiació, d'ahí l'incògnita "X") són la transformació en un fotó de tota o part de l'energia cinètica d'un electró en moviment. Açò es va descobrir casualment ans que es donaren a conéixer els treballs de Planck i Einstein (encara que no es va comprendre llavors).