Efecte Compton
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
El efecte Compton (o dispersió Compton) consistix en l'aument de la llongitut d'ona d'un fotó quan choca en un electró lliure i pert part de la seua energia. La freqüència o la llongitut d'ona de la radiació dispersada depén únicament de l'àngul de dispersió.
Descobriment i rellevància històrica
L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic Arthur Compton en 1923, quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com quants d'energia i la mecànica relativista de Einstein. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de Planck sobre el cos negre i l'explicació de Albert Einstein del efecte fotoelèctric.
Compton va descobrir este efecte en experimentar en rajos X, els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base en la teoria quàntica, Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el quant de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per la qual cosa l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.[1]
Com a conseqüència d'estos estudis *Compton va guanyar el Premi Nobel de Física en 1927.
Este efecte és d'especial rellevància científica, ya que no pot ser explicat a través de la naturalea ondulatòria de la llum. La llum deu comportar-se com a partícula per a poder explicar estes observacions, per #lo que adquirix una dualitat ona corpúscul característica de la mecànica quàntica.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Efecto Compton de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.