Cadena carbonada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 01:40 5 nov 2016 per EirVal (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «Archiu:2 metylo 4 etylo heptan.PNG|thumb|right|350px|Compost orgànic mostrant una cadena principal, en roig, d'àtoms de carbono, en dos menudes ramificacion...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Compost orgànic mostrant una cadena principal, en roig, d'àtoms de carbono, en dos menudes ramificacions

Una cadena carbonada és l'esquelet de pràcticament tots els composts orgànics i està formada per un conjunt de varis àtoms de carbono, units entre sí per mig de enllaços covalents carbono-carbono i a la que s'unixen o agreguen atres àtoms com a hidrogen, oxigen o nitrogen, formant variades estructures, #lo que origina infinitat de composts diferents.[1]

La facilitat del carbono per a formar llargues cadenes és casi específica d'este element i és la raó de l'elevat número de composts de carbono coneguts, si ho comparem en composts d'atres àtoms.[2] Les cadenes *carbonadas són prou estables i no sofrixen variació en la majoria de les reaccions orgàniques.

Tipos de cadenes

Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, grups funcionals o *heteroátomos. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des de només dos àtoms de carbono que és una miqueta més o menys aixina, fins a varis mills en composts, com en els polímers.


Cadena llineal

sense ramificacions

Cadena llineal

ramificada

Cadena cíclica Dos cicles condensats
Eicosane3D.png Isocetane3D.png Cycloundecane3D.png 1-Methylnaphthalene 3D.png
Eicosà, C20H42 Isocetà, C16H34
o 2,2,4,4,6,8,8-heptametilnonano
Cicloundecà, C11H22 1-metilnaftalé, C11H10
  1. Bioquímica. Antonio Peña. Editorial Limusa, 1988. ISBN 9681826604. pág. 38
  2. Química orgánica simplificada. Rudolph Macy. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429173315. Pág. 70