Eyaculació

El terme eyaculació originalment feya referència únicament a l'expulsió o emissió de semen a través del pene.

Es denomina eyaculació femenina a l'expulsió d'un fluit produït per unes glàndules situades en la paret anterior de la vagina.

Les primeres eyaculacions en la vida d'un varó solen produir-se mentres es té un somi eròtic. A eixes primeres emissions se'ls crida espermarquia.

L'eyaculació pot coincidir en el orgasme o no, encara que per a la majoria dels varons estan molt associats una d'un atre. En tot cas són els mateixos processos. El varó pot alcançar una eyaculació cada cert temps, temps que es denomina periodo refractari. mentres que la dòna pot alcançar varis orgasmes un darrere d'un atre (multiorgasmicitat).

La falta de control sobre l'eyaculació (i específicament, sobre el cridat "reflex eyaculatori") ha segut definit per varis experts com el trastorn de la eyaculació precoç, que també ha segut caracterisat per "el curt temps de latència eyaculatoria intravaginal" i "l'insatisfacció sexual". No obstant, esta ocurrència no té una definició universalment acceptada davant l'abundància de conceptes mèdics sobre el tema.

Quan l'eyaculació pròpiament dita no es produïx, encara donant-se un orgasme, nos trobem davant el fenomen de la eyaculació retardada.

Emissió

L'emissió no és contínua, sino espasmódica: la primera i segona convulsions són usualment les més orgásmiques i intenses en sensacions sexuals, i emeten la major proporció del volum total de semen. Després, cada contracció s'associa en un volum en disminució d'esperma i també descensos en el plaer.

Durant el coit o la masturbació, molts subjectes tenen dificultat per a resistir la tentació sicològica de continuar ininterrompudament, en l'estimulació glant-pene, per a aplegar irremediablement al "punt de desencadenament" de l'eyaculació, al moment de començar a sentir que l'orgasme es fa imminent i impossible d'evitar. Segurament, resistir la compulsió de continuar fa molt més llarc el procés coital, i aumenta en la parella el plaure de continuar harmoniosament, fins que la parella aplegue exitosament als seus orgasmes.

Fases de l'eyaculació

Té tres fases:

• fase de excitació: en la que ocorren canvis morfo-funcionals;
• fase replanell: es produïx una menuda secreció des de la glàndula de Cowper;
• fase de orgasme: en la que es produïxen les distintes #contracció dels conductes deferents, els esfínterés, vesícules, próstata i diversos músculs que provoquen que ixca el líquit seminal.

La fase emisiva forma part del "reflex eyaculatori", baix control del sistema nerviós simpàtic, mentres que la "fase eyaculatoria" està baix control d'un reflex espinal a nivell de la mèdula espinal, la via S2-4 del nervi pudendo.

thumb|200px|Seqüència fotogràfica d'una eyaculació.