Fase REM

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El somi sense moviments oculars ràpits, (NMOR) o somi desincronizado, és un dels dos estadis del somi.[1] S'alterna periòdicament en el [[MOR (fase del


Archiu:Fases del somi.svg
Hipnograma en les diferents fases del somi durant un periodo de huit hores.

El somi de moviments oculars ràpits (MOR), somi paradòxic[2] o somi sincronisat, és un dels dos estadis del somi.[3] És el moment en que l'individu està més relaixat, encara que és relativament fàcil despertar-ho, d'ahí el seu nom de paradòxic. Comença aproximadament una hora i mija despuix d'haver-se dormit. Les seues característiques són: respiració ràpida i superficial, discreta acceleració del ritme cardíac, excitació sexual (en ocasions una polució nocturna) i fenomen d'ensomi. Durant esta fase els ulls es mouen ràpidament i l'activitat de les neurones del cervell s'assembla a la de quan s'està despert, per lo que també se li crida somi paradòxic (*sommeil paradoxal en francés).


La relació entre els somis i la fase MOR va ser descoberta per Eugene Aserinsky i Nathaniel Kleitman en 1953. Durant el somi REM el traçat electroencefalográfico s'assembla al que registrem en vigília. La supressió selectiva d'esta fase, en animals d'experimentació, termina provocant greus trastorns de conducta, i agressivitat.


Vore també

Son


Enllaços externs