Art rupestre
L'art rupestre o pintures rupestres és tot dibuix o esbós prehistòric que existix en algunes roques o cavernes. El terme «rupestre» deriva del llatí rupestris, i este de rupes (roca). De modo que, en un sentit estricte, rupestre faria referència a l'activitat humana sobre les parets de cavernes, coves, abrics rocosos i, fins i tot barrancs, entre uns atres. Des d'este aspecte, és pràcticament impossible aïllar les manifestacions pictòriques d'atres representacions de l'art prehistòric com els gravats, les i els petroglifs, gravats sobre pedra per mig de percussió o erosió. En estar protegides de l'erosió per la naturalea del soport, les pintures rupestres han resistit el passar dels sigles.
Es tracta d'una de les manifestacions artístiques més antigues de les que es té constància, ya que, a lo manco, existixen testimonis datats fins als 35.000 anys d'antiguetat, és dir, durant l'última glaciació. Per una atra part, encara que la pintura rupestre és essencialment una expressió espiritual primitiva, esta es pot ubicar en casi totes les époques de l'història del ser humà i en tots els continents exceptuant l'Antàrtida. Les més antigues manifestacions i les de major rellevància es troben en Espanya i França. Es corresponen en el periodo de transició del Paleolític al Neolític. Del primer dels periodos citats són les extraordinàries pintures de la Cova d'Altamira, situades en Santillana del Mar, Cantàbria (Espanya).
Estes pintures —i les atres manifestacions associades— revelen que el ser humà, des de temps prehistòrics, va organisar un sistema de representació artística, es creu, en general, que està relacionat en pràctiques de caràcter màgic-religioses per a propiciar la caça. Donat l'alcanç cronològic i geogràfic d'este fenomen, és difícil, per no dir, impossible, propondre generalisacions. Per eixemple, en certs casos les obres rupestres es donen en zones amagades de la cova o en llocs difícilment accessibles; hi ha uns atres, en canvi, en els que estes estan a la vista i en zones expedites i rebujades. Quan la decoració està apartada dels llocs ocupats per l'assentament es planteja el concepte de santuari el caràcter latent del qual subralla el seu significat religiós o fòra de lo quotidià. En els casos en els que la pintura apareix en contexts domèstics és necessari replantejar esta noció i considerar la completa integració de l'art, la religió i la vida quotidiana del ser humà primitiu.
En el seu pas pel món, l'home ha deixat plasmades en coves, pedres i parets rocoses, innumerables representacions d'animals, plantes o objectes; escenes de la vida quotidiana, signes i figuracions geomètriques, etc., obres considerades entre les més antigues manifestacions de la seua destrea i pensament. Abans del desenroll de l'escritura, les societats humanes possiblement registraven ya, per mig de la pintura i el gravat en pedres, una gran part de les seues vivències, pensaments i creències.
Fins a mitan del sigle XIX en Europa, s'havien trobat en algunes coves, numerosos objectes “prehistòrics” elaborats en pedra o os en representacions tallades d'animals; pero no fon sino fins a 1879 quan es varen descobrir les primeres pintures rupestres. Marcelino Sanz de Sautuola, junt en la seua menuda filla María, varen trobar en el sostre d'una cova en Altamira (Santander, Espanya), un excepcional conjunt de bisonts multicolors.
A l'orient de la península Ibèrica es troba un important conjunt pictogràfic denominat “art llevantí” l'antiguetat del qual es pot remontar al 8.000 a.C. i que a diferència de l'art parietal paleolític, sol trobar-se a l'aire lliure en abrics de poca profunditat i representant escenes vixcudes de la quotidianitat humana d'eixos temps. Es poden identificar, d'una manera molt esquemàtica, escenes de caça, treball agrícola, domesticació d'animals, combats i danses.