Leonardo da Vinci

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Leonardo da Vinci
Francesco Melzi - Portrait of Leonardo - WGA14795.jpg

Autorretrat

Informació personal

Naximent: Anchiano, Itàlia, 15 d'abril de 1452
Mort: Castell de Clos-Lucé, França, 2 de maig de 1519
Nacionalitat: República de Florencia

Informació professional

Família

Pares: Piero da Vinci

Leonardo di ser Piero da Vinci (Anchiano, Itàlia, 15 d'abril de 1452Castell de Clos-Lucé, França, 2 de maig de 1519) fon un arquitecte, escultor, pintor, inventor, músic, ingenier i l'home del Renaiximent per excelència. Humaniste de primera llínea, està àmpliament considerat com un dels més grans pintors de tots els temps i potser la persona en més variats talents de l'història.

Freqüentment descrit com un arquetip i símbol de l'home del Renaixença, geni universal, ademés de filòsof humaniste la curiositat infinita del qual solament pot ser equiparable a la seua capacitat inventiva, Leonardo dona Vinci és considerat com un dels més grans pintors de tots els temps i, provablement, és la persona en el major número de talents en múltiples disciplinas que jamai ha existit. Com a ingenier i inventor, Leonardo desenrollà idees molt alvançades al seu temps, tals com el helicòpter, el carro de combat, el submarí i el automòvil. Molt pocs dels seus proyectes varen aplegar a construir-se (entre ells la màquina per a medir el llímit elàstic d'un cable),[Nota 1] posat que la majoria no eren realisables durant eixa época.[Nota 2] Com a científic, Leonardo dona Vinci va fer progressar molt el coneiximent en les àrees de anatomia, la ingenieria civil, la òptica i la hidrodinàmica.

La seua associació històrica més famosa és la pintura, sent dos de les seues obres més célebres, La Gioconda i L'Últim Sopar, copiades i paròdiades en vàries ocasions, de la mateixa manera que el seu dibuix de l'Home de Vitruvi, que aplegaria a ser représ en numerosos treballs derivats. No obstant, únicament es coneixen unes vint de les seues obres, degut principalment als seus constants (i a voltes desastrosos) experiments en noves tècniques i a la seua inconstància crònica.[Nota 3] Este reduït número de creacions, junt en els seus quaderns que contenen dibuixos, diagrames científics i reflexions sobre la naturalea de la pintura, constituïxen un llegat per a les successives generacions d'artistes, aplegant a ser igualat únicament per Miguel Ángel.

Notes

  1. Alguns dels invents més pràctics de Leonardo dona Vinci s'exponen en estat de funcionament en els museus.
  2. La visió científica moderna de la metalúrgia i de la ingenieria es trobava en estat embrionari en l'época de la Renaixença.
  3. Quinze és la sifra acceptada per la majoria dels historiadors de l'art. L'atribució d'atres obres a Leonardo dona Vinci encara està subjecta a debat.