Cristianisme

El cristianisme és una religió monoteista d'orige judeu que es basa en el reconeiximent de Jesús de Nazaret com el seu fundador i figura central. Els seus seguidors creuen que Jesús és el fill de Deu i el Messies (o Crist) profetisat en el Antic Testament, morint pels pecats del gènero humà, resucitant despuix d'això.

Dins dels seus escrits sagrats, compartix en el judaisme el Tanaj, cridat Antic Testament pels cristians. Per este motiu és considerada una religió abrahàmica junt en el Judaisme i a l'islam.

Els seus inicis daten de l'any 33 aproximadament, quan era considerada una secta igual que atres creences de l'época. Des que el cristianisme es va convertir en la religió oficial de l'Imperi Romà en el sigle IV, ha influït de manera significativa en la cultura occidental i en moltes atres cultures a través del món. En l'actualitat posseïx més de 2.100 millons d'adherents, o prop d'un terç de la població mundial, sent la religió en més seguidors del món.

Creències

El criteri general per a basar les creències es troba en els seus escrits sagrats, entre els que destaca la Bíblia, sent l'única font doctrinal vàlida de moltes denominacions, en particular les de corrent protestant.

Una atra font doctrinal important són els credos, encara que no posseïxen necessàriament la unicitat de criteris per a la seua acceptació, ya que poden ser acceptats totalment o parcialment, o rebujats en la seua totalitat, depenent de la denominació. Algunes tradicions cristianes, com ara els batistes i les Iglésies de Crist, accepten estes creències, pero no el credo mateix, pel fet que els credos són considerats en estos grups com no pertanyents a les escritures. Tot l'anterior succeïx també en atres escrits encara que no posseïxen tanta acceptació com la Bíblia.

Hi ha enormes diferències en les creències d'aquells que s'identifiquen com a cristians, aixina i tot és possible plantejar afirmacions generals les que descriuen les creències d'una gran majoria, entre les que destaquen:

• Jesucrist és el Messies (o Crist) descrit en l'Antic Testament i el fill de Deu. Els corrents principals del cristianisme asseguren que és completament Deu (o diví) i completament humà: dos naturalees en una persona.

• La Trinitat, açò és, que Déu és un ser únic i etern que existix com tres persones eternes, distintes i indivisibles: Pare, Fill (Logos diví, encarnat en la persona de Jesucrist), i el Esperit Sant.

• La salvació, per mig del perdó dels pecats i la victòria sobre la conseqüència del pecat, la mort. Esta salvació és otorgada per la gràcia de Deu i fon conseguida per Jesucrist en el seu crucifixió i el seu posterior resurrecció, per mig de la qual s'obté la vida eterna. La branca teològica que estudia el com succeïx açò es denomina soteriologia.

• L'ascensió de Jesucrist al cel, la instauració del Regne de Deu o del senyoriu de Jesucrist i el seu Segona Vinguda.

• La "Resurrecció General", en la qual les persones que han vixcut s'alçaran de la mort al final del temps, per a ser jujades per Jesucrist.

No tots els cristians han acceptat completament estos estatuts de fe. De fet, la major part dels credos apunten a diferenciar certes creències d'atres cristians primitius, els quals són presos usualment com heréticos, ya que representen una divergència conscient del corrent principal del cristianisme. La majoria de les disputes se centren en la divinitat de Jesús, la Trinitat, o abdós. Eixemples d'açò inclouen als grups ebionites, els quals neguen la divinitat de Jesús, aixina com els grups docetistes, que neguen que Crist haja segut humà, o els arrians, els que rebaten que el Pare i el Fill siguen "un ser".