Palau Moja
El Palau Moja és una casa senyorial d'estil neoclàssic que es troba al carrer Portaferrissa núm. 1 de Barcelona, cantonada en la Rambla. Fon feta construir en l'any 1774 pel marqués de Moja i la seua esposa Maria Lluïsa de Copons a l'endret que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa de l'antiga muralla medieval de la ciutat de Barcelona. L'arquitecte encarregat del proyecte fon Josep Mas i Dordal, autor de l'església de la Mercè, de Sant Vicenç de Sarrià i del palau episcopal de Barcelona. Les obres varen durar 10 anys i finalment va ser inaugurat en 1784.[1]
En morir sense descendència Josepa de Sarriera i de Copons en l'any 1865, el palau fon comprat pel comerciant d'esclaus i navier Antonio López y López, primer marqués de Comillas, que s'hi va instalar en l'any 1875,[1] i aquell any s'hi allojà Alfons XII d'Espanya en la seua visita a Barcelona.
Al Palau també hi va residir el poeta Jacint Verdaguer,[1] protegit del marqués de Comillas i capellà de la família. També hi ha fet estada visitants ilustres com Sant Joan Bosco, Alfons XII o l'actual rei Joan Carles I, quan era príncep.
Part dels seus jardins varen ser usats per a construir els almagasens SEPU.[1]
Actualment és la seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya[2] i en els seus baixos hi ha una de les llibreries de la Generalitat i una sala d'exposicions, que des del més de decembre de 2010 se nomena Sala Max Cahner en honor del primer Conseller de Cultura de l'etapa Pujol.[3]
Vínculs externs
- Museu d'Història de Catalunya: Palau Moja
- Direcció General del Patrimoni Cultural, ubicada al Palau Moja
- Sala d'Exposicions Max Cahner, al Palau Moja
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 poblesdecatalunya.cat, Ficha del Palau Moja al web pobles de Catalunya
- ↑ Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural
- ↑ Cultura21, La Generalitat ret homenage a l’exconseller de Cultura Max Cahner