Gregor Mendel

Gregor Mendel (Heinzendorf, Imperi Austríac, 20 de juliol de 1822 - Brünn, Imperi Austrohongarès, 6 de giner de 1884) fon un religiós agustí i naturalista, professor de ciències naturals a l'escola primària de Brno, que va realisar experiments d'hibridació cultivant pésols, fent encreuaments per polinització artificial. Tot això ho va publicar en la seua obra de 1865 “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), a on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de Pisum (pesoleres). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar d'algunes citacions en una obra de Wilhelm Olbers Focke, no fon fins a l'any 1900, setze anys despuix de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per Hugo de Vries, Correns i Tschermak, divulgant l'obra del frare de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la genètica.

Herència dels caràcters de Mendel

Les Lleis de Mendel, o de la genètica mendeliana o regles de Mendel, tot i que no foren enunciades com a tals en l'escrit de Mendel, són el conjunt de lleis en qué s'associa la transmissió de caràcters d'una generació a la següent. Les lleis de Mendel varen ser integrades en la teoria cromosòmica de l'herència atribuïda a Thomas Hunt Morgan en l'any 1915. Es pot dir que varen passar a formar el núcleu de la genètica ortodoxa en molts texts de manuals d'educació primària i secundària.

Mendel usa termes com híbrit, i introduïx i crea la idea de caràcters dominants i caràcters recessius. Mendel escull delliberadament set caràcters que mostraven dominància/recessivitat clara.

• Primera llei o "Llei de la uniformitat dels híbrits de la primera generació filial": En encreuar dos individus purs, un en caràcter dominant i l'atre en un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipo dominant.

• Segona llei o "Llei de segregació de la segona generació filial": En encreuar dos individus híbrits dels obtinguts en el primer creuament, Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparéixer en un de cada quatre individus, és dir en una relació 1 a 4. Un atre aspecte apuntat per Mendel és l'absència d'individus en caràcters intermigs.

• Tercera llei o "Llei de l'herència independent de caràcters": Quan es controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus, els dos caràcters es comporten –es transmeten– de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color (groc o vert) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verts i rugosos (aabb). En els primer híbrits obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de caràcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verts llisos i 1/16 de verts rugosos.