Ambrosio Huici

Ambrosio Huici Miranda naixque en 1880 en Huarte (Navarra) i faltà el 9 de novembre de 1973 en Valencia (93 anys

).

Biografia

En 1897 ingresà en la companyia de Jesús, a on escomençà els seus estudis. Una volta acabats, se trasllada a Beirut, a on estudia llengües orientals i al seu regres a Espanya continua en dits estudis. Acaba llicenciant-se en filosofia i lletres en l'Universitat de Granada i finalment ix de la companyia de Jesus despres de perdre la fa.

Traslladat a Madrit, es doctora en filosofia i lletres, despres treballa per a varis periodics, va a Tánger per a seguir la guerra en Marroc i envia croniques sobre la guerra, escomença a fer traduccions, retornant finalment a la peninsula.

En 1910 li concedixen una beca d'estudis en Marroc, per a estudiar aràbic, mentres se prepara les oposicions per a professor de llati. Aprova les oposicions i es nomenat professor en Baeza, aprofitant la seua estancia en esta ciutat per a estudiar el lloc de la batalla de Las Navas de Tolosa.

En 1912 per a recordar l'aniversari de la batalla es convocà un certamen en Pamplona, pero la seua obra fon desestimada a pesar que se valora el seu nivell cientific, i de que el jurat considerara que se tractava d'una "hermosísima obra" i que “ningun atre dels concursants s'ha aproximat a este al discutir, raonar i justificar les seues afirmacions”, provablement se desestimà perque no valore la figura de Sancho VII i posà en dubte un símbol navarres com son les cadenes portades de les Navas, a banda de llevar importancia a l'aportacio navarresa en la batalla

Poc despres aprova unes oposicions per a la catedra de llati de l'Institut General i Tecnic de Valencia (actual Institut Lluís Vives) a on es trasllada a viure. Escomença a traduir i editar texts migevals, i escriu un mètodo per a deprendre llati basat en el llati migeval. Escomença a treballar en la compilacio de documents sobre Jaume I que a editar despres (vore bibliografia).

En els anys vint establix la seua propia imprenta, obri una llibreria (Llibreria Maraguat) ubicada en l'actual Plaça de l'Ajuntament, i seguix donant classes de llati, destacant entre els seus discípuls Manuel Sanchís Guarner.

Durant la segona república es simpatisant de Izquierda Republicana, lo que li portarà problemes a l'acabar la guerra, donat que sera condenat a preso i perdra el seu carrec de catedratic de llati. Eixirà de preso en 1941.

No tornarà a incorporar-se a l'ensenyança i a finals dels quaranta comença la seua etapa mes fructifera en l'investigacio, completant, per eixemple, el seu estudi sobre la batalla de Zalaca, inicia la seua amistat en Lévi-Provençal. S'escomença a valorar la seua aportacio de la traduccio de les fonts null per als historiadors que fins ad eixe moment no contaven en elles o tenien poc valor.

Sorprenentment se li concedix el premi Francisco Franco en 1952. D'esta epoca i posteriors son la publicacio d'alguns volums de la Colección de Cronicas Null de la Reconquista, seguix en el seu estudi sobre la batalla del Salat, que finalment publicarà agrupat en atres estudis sobre batalles en la seua obra Les grans batalles de la Reconquista durant les invasions africanes (1956) a on inclou els seus estudis sobre les batalles de Zalaca, Uclés, Alarcos, Navas de Tolosa i el lloc de Aledo, mes alguns texts inedits seus sobre el tema, com el lloc de Tarifa i la batalla del Salat.Text alabat per contrastar per primera volta les fonts cristianes en les null en relacio a eixes batalles. El mateix any comença a publicar la seua gran obra Historia politica de l'Imperi Almohade

Colabora en L'enciclopedia de l'Islam o en The Cambridge History of Islam i comença a publicar en el diari Les Provincies, una serie d'articuls sobre Valencia en l'epoca musulmana que sera el llavor del seu llibre Historia musulmana de Valencia i la seua regio. Començà la critica a la visio que se tenia sobre el Cid basat en Menéndez Pidal

Falli als noranta i tres anys (1973), els seus archius foren donats al seu colaborador Antoni Ubieto Arteta i part de la seua biblioteca a la Universitat de Valencia. A partir de 1976 la professora Cabanes Pecourt començà a actualisar el seu llibre Documents de Jaume I d'Arago.

Obra

Llibres

• Historia musulmana de Valencia y su región. (1970) Anubar Ediciones ISBN 84-7013-031-5 (edició original 1969-1970)
• Historia política del Imperio Almohade. (2000) Editorial Universidad de Granada ISBN 84-338-2660-3 (edició original 1956-1959) dos volums
• Las grandes batallas de la reconquista durante las invasiones africanas. (2000) Editorial Universidad de Granada ISBN 84-338-2659-X (edició original 1956)

Edicions, traduccions

• Documentos de Jaime I de Aragón. (1976) con Cabanes Pecourt, María Desamparados. Anubar Ediciones ISBN 84-7013-077-3 (3 tomos) (Editat per Huici originàriament entre 1916 i 1922)
• Cocina hispano-magrebí durante la época almohade: según un manuscrito anónimo del siglo XIII. (2005) Ediciones Trea, S.L. ISBN 84-9704-175-5 (edicio original 1956-1957)(traductor)
• Al-Hulal al Mawsiyya' : crónica árabe de las dinastías almorávide, almohade y benimerin.Tetuán. Editora Marroquí, 1951 (traductor).

Bibliografia

• Historia política del imperio almohade. (2000) Editorial Universidad de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudio introductorio sobre su biografía de Vicente Carlos Navarro Oltra, estudio de su obra de Emilio Molina López y repertorio bibliográfico por Vicente Carlos Navarro Oltra

Enllaços externs

• Recopilación de obras de Ambrosio Huici Miranda y más en Dialnet
• Recopilación de obras en Anubar