Onofre Almudéver
Onofre Almudéver fon un poeta, escritor i editor valencià.
Obra
De llinage aragonés (de la vila d'Almudéver), fon un autor transcendental al reeditar l'obra d'autors com Jaume Roig, Jaume Gassull i Bernat Fenollar, just en un moment en que la lliteratura en valencià escomençava a ser desplaçada per la lliteratura en castellà i a ser adoptada pels catalans. En este sentit, és especialment eloqüent el pròlec, en defensa del valencià, de la compilació que feu en 1561 de Lo Procés de les Olives , Lo somni de Joan Joan i La brama dels llauradors ; puix explica l'orige dels principals mals que hui patix el valencià:
"En lo temps que mes apartat estava de conversar ab les Muses, amantissims lectors, lo Enteniment, que tots temps està en vetla, senti que tocaven a les portes del descuit lo zel y amor de la nostra materna llengua, que acompanyats de la Rahó venien, y entrant en lo pati de la voluntat, prengué la Rahó la ma del dir, y a mi en persona de tots los altres Valencians ab paraules de gran sentiment per un modo imperatiu me comenzà arguhint de parlar en esta forma: Si no fosseu ingrats a la llet que aveu mamat, y a la patria hon sou nats, no dormiríeu ab tan gran descuit: ans uberts los ulls de la consideració veuríeu com sens van perdent les perles e margarites que ab continues vigiles los vostres passats adquiriren, y apres les vos dexaren; perque de aquelles y ab aquelles vos adornassen y enriquessen en les conversacions y ajusts de persones avisades; majorment que par que azò redunde en deshonra vostra, vist que los estranys les amen, estimen, y tenen, y encara les apliquen, que tacitament és mostrar que aquells tals millor ho gusten y entenen que vosaltres: y que azò sia veritat, pròvas entre les altres ab les obres d'aquell vostre excelentisim Poeta y estrènu cavaller Mossen Ausiàs March, que essent natural Valencià, los Cathalans lo san volgut aplicar, y los Castellans han treballat de entrendrel, fent-lo en Achademies publiques llegir. Y com a estos, que dit tinch, nols sia natural axi per la carència de la forza de la llengua, com per la varietat dels enteniments, ajudant hi lo gran discurs del temps, en les obres dites, y en estes que ací narraré, sens moltes altres dignes de ser portades a la noticia dels hòmens, y ser tengudes en la estima que ells merexien, de cada dia se van corrompent los vocables. Y algunes vegades pensant millorarlos, com lo vers sia una cosa tan delicada, muden la sentencia, o alteren los versos de tal manera, que si huy tornassen algunes d'elles davant sos propis autors, no les coneixerien."