Lliberalisme
El lliberalisme és un sistema filosòfic, econòmic i d'acció política, que promou les llibertats civils i el màxim llímit al poder coactiu dels governs sobre les persones; s'opon a qualsevol forma de despotisme i és la doctrina en qué es fonamenten el govern representatiu i la democràcia parlamentària.
Advoca principalment per:
- El desenroll de les llibertats individuals i, a partir d'esta, el progrés de la societat.
- L'establiment d'un Estat de Dret, en el que totes les persones, incloent aquelles que formen part del govern, estan someses al mateix marc mínim de lleis.
Característiques
Les seues característiques principals són:
- L'individualisme, que considera la persona individual com primordial, per damunt de tot aspecte social o colectiu.
- La llibertat com un dret inviolable que es referix a diversos aspectes: llibertat de pensament, d'expressió, d'associació, de prensa, etc., l'únic llímit del qual consistix en la llibertat dels atres, i que ha de constituir una garantia enfront de la intromissió del govern en la vida dels individus.
- La igualtat entre les persones, entesa únicament pel que fa a diversos camps jurídic i polític. És dir, per al lliberalisme, tots els ciutadans són iguals davant de la llei i per a l'Estat.
- El respecte a la propietat privada com a font de desenroll individual, i com a dret inalterable que ha de ser salvaguardat per la llei i protegit per l'Estat.
Lliberalisme social, econòmic i polític
El lliberalisme social defén la no intromissió de l'Estat o dels colectius en la conducta privada dels ciutadans i en les seues relacions socials no-mercantils, admetent grans cotes de llibertat d'expressió i religiosa, els diferents tipos de relacions socials consentides, morals, etc.
Esta no intromissió permetria la llegalisació del consum i tràfic de drogues, de la prostitució, la llibertat de pas, la no regulació del matrimoni per part de l'Estat (és dir, este es reduiria a un contracte privat com un atre qualsevol, podent ser, per tant, contractat per qualsevol tipos de parella), la privatisació de l'ensenyança o la seua lliberalisació (per mig de métodos com el xec bebé), etc.
Per supost, en el lliberalisme hi ha multitut de corrents que defenen en major o menor entusiasme diferents propostes.
El lliberalisme econòmic defén la no intromissió del Estat en les relacions mercantils entre els ciutadans (reduint els imposts a la seua mínima expressió i eliminant qualsevol regulació sobre comerç, producció, etc.), sense deixar de costat la protecció a «dèbils» (subsidis de desocupació, pensions públiques, beneficència pública) o «forts» (aranzels, subsidis a la producció, etc.). La impopularitat de reduir a vegades la protecció dels més desfavorits porta als lliberals a alegar que resulta perjudicial també per a ells, perqué entorpix el creiximent, i reduïx les oportunitats d'ascens i l'estímul als emprenedors.
El lliberalisme polític va inspirar l'organisació del Estat de Dret durant el sigle XIX i inspira, hui en dia, totes les mesures que pretenen reduir el paper de l'Estat en la vida social o econòmica dels individus. Reduir el número de funcionaris o les traves burocràtiques es troben entre elles.