Batalla d'Anglaterra
La Batalla d'Anglaterra no fon una unica batalla sino tota una serie d'operacions lliurada en cel britanic en a on prop de quatre mesos (juliol - octubre de 1940) Alemanya buscà destruir la Royal Air Force (RAF) pera obtindre la superioritat aerea necessaria per a una invasio a les illes.
Una de les majors campanyes de la primera mitad de la Segona Guerra Mundial, la Batalla d'Anglaterra es el nom comunament otorgat a l'intent de la Luftwaffe per a guanyar la superioritat aerea sobre la Royal Air Force (RAF), abans d'una planejada invasio a Anglaterra tant aerea com naval (Operacio Lleo Mari). Ni Hitler ni la Wehrmacht creïen possible conseguir una invasio amfibia en exit en les Illes Britaniques fins que la RAF haguera segut neutralisada.
Els objectius secundaris eren destruir la produccio d'aeronaus i les infraestructures terrestres, aixina com aterrorisar a la poblacio britanica en la busca d'un armistici o rendicio i atacar arees d'interes politic.
Les operacions en el costat alemà
Per al General de la Luftwaffe Werner Kreipe -qui prestà servicis en França en l'unitat de bombarders KG2 en 1939 i des de juny de 1940 fon Cap d'Operacions de la 3ra Luftflotte- la data d'inici de la Batalla d'Anglaterra es el 28 de maig de 1940. Per a atres autors es el 10 de maig de1940. Quan les forces franceses i aliades estaven practicament vençudes, la 3ra Ala del Grup de Bombarders Nº 2, tingue la missio d'efectuar atacs contra les forces delmades a tot lo ample del camp frances. El 27de maig, ya no hague oposicio i el comandant rebe l'orde d'atacar a les Forces Expedicionaries Britaniques (FEB) en Dunkerque. Al dia següent 8 de maig, l'enemic era la Royal Air Force (RAF), que en eixe moment estava protegint l'evacuacio dels voltats anglesos en les plages de Dunquerke.
Atac a les FEB en Dunkerque
Els 27 avions Dornier 17 sobrevolaren Dunkerque enjorn en el mati i veren el caos que havia en la plaja. Pero abans d'iniciar l'atac, apareixqueren els primers Supermarine Spitfires que els aviadors alemans tingueren oportunitat de vore. Els Dornier degueren retirar-se en vista de l'oposicio, abortant la missio de bombardeig. Com resultat de l'atac se pergue un avio i dos mes resultaren averiats. Immediatament despres de l'aterrisage se'ls ordenà dirigir-se a Nieuport, esta volta en proteccio de caça. Despres de completada la missio, les baixes foren 11 d'un total de 27 aparats. Per primera volta des de l'invasio de Polonia, la Luftwaffe trobava seria oposicio en l'aire.
Armistici en França
El dia 22 de juny de 1940, quan se firma l'armistici en el Bosc de Compiegne, els remors entre les forces alemanes, era que la guerra estava virtualment terminada. No obstant, la Luftwaffe rebe l'orde de reponer les baixes de material i humanes i aprestar-se lo abans possible per a reprendre els combats.
Reorganisar les unitats
Les forces de la Luftwaffe estaven compostes per 1300 Messerschmitt Bf 109, dos grups de 180 caça-bombarders Messerschmitt Me 110,deu grups de 1350 bimotores Heinkel He 111, Junkers Ju 88 i Dornier Do 17. El moral dels pilots era molt alta i el destrificament el millor. La Luftwaffe organisà dos flotes aerees, la 2da Luftflotte al comandament del Mariscal Kesselring, en base en Brusseles i la 3raLuftflotte al mane del Mariscal Sperrle en Paris. Abdos depenien directamentdel Cap Suprem de la Luftwaffe, el recién ascendit, Mariscal el Reich, Herman Goering. Mes tart posarien en operacio la 5ta Luftflotte que operariades de Noruega i Dinamarca, al comandament del General Hans-Jurgen Stumpff.
Orde de preparar l'invasio
El 2 de juliol de 1940, aplega l'orde de preparar-se per a la possible invasio d'Anglaterra. Les órdenes eren simples:
- Eliminar la navegacio de mercants pel Canal Angles, en cooperacio en les forces navals, sembrant mines, atacant ports i destruint combois. # Destruir a la RAF.
Atac als mercants en el canal
El 10 de Juliol, s'inicià l'atac als mercants quecirculaven pel canal. Esta volta tots els bombarders portaven les seuesescoltas de caces i el resultat fon favorable per a la Luftwaffe. L'aviacioalemana creuava els cels del canal sense oposicio alguna. Començava aobservar-se que la RAF estava aplegant al llimit de les seues possibilitats.
Directiva Nº16: Unternehmen Seelöwe (Operacio Lleo Mari)
El 16 de Juliol, Hitler emete la seua Directiva #16 alComande Suprem de les Forces Armades, OKW, per a l'Operacio Lleo Mari. Dia:"Com Gran Bretanya, a pesar de la seua situacio militar, se mostracontraria a aplegar a un compromis, he decidit començar els preparatius del'invasio d'Anglaterra, en l'objecte d'evitar que Gran Bretanya continüe laguerra des de l'illa."
Guerra entre cavallers
Era clar que la Marina no estava preparada per a iniciaruna invasio en gran escala, pero al menys el moral de la Luftwaffe era elevadai l'optim entrenament donava els seus fruts. La lluita era encarniçada, pero semantenien els codics de cavallerositat en l'aire. Com eixemple està el cas delcomandant d'esquadrella angles Douglas Bader, que havia perdut les seues doscames, pero que en ortopediques d'alumini se reincorporà al servici. Bader fonderribat en St. Omer i les seues cames artificials quedaren inservibles. Rebeun homenage dels aviadors alemans, quins solicitaren que els foren enviadesunes cames ortopediques de reemplaç. Elles aterrisaren en paracaigudes, despresd'un bombardeig per la RAF del camp aereu de St. Omer.