Panthera pardus orientalis

lleopart del Amur (Panthera pardus orientalis)

El lleopart del Amur (Panthera pardus orientalis) és la subespecie de lleopart més rara que existix (en poquísimos eixemplars vivint en estat lliure en la naturalea). És nativa del surest de Rússia i del noreste de China, de la regió de Primorie. En 2007, va ser classificat com espècie en perill crític d'extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) i s'estima que solament entre 25 i 34 eixemplars salvages sobreviuen en eixes regions.

Entre les seues principals amenaces es troben la caça furtiva, la pèrdua d'hàbitat provocada per la deforestación i la fragmentació del seu territori. En la finalitat de protegir a esta espècie, s'han posat en marcha diversos programes de conservació i monitoreo en Rússia i China. Estes iniciatives inclouen patrullajes en àrees protegides, censos poblacionals i proyectes de reproducció en captivitat, en l'objectiu de preservar i recuperar les poblacions selvades d'esta subespecie.

Per lo anterior, es dona que la endogàmia forçada a la que esta subespecie ha segut somesa, la coloca a la vora de l'extinció total. Cal mencionar que també queden alguns eixemplars en llibertat en la Zona Desmilitarizar (ZDC) que separa Corea del Nort i Corea del Sur. Una alta proporció d'eixemplars d'esta subespecie viuen en zoològics d'Europa i Estats Units.

En 2015, estudis en cambres trampa varen revelar la presència de 92 eixemplars, en un àrea transfronterizo de 8.398 km^² dins de l'àrea descrita. En 2019, es va informar que la població s'havia mantingut relativament estable des de llavors. En 2021, es va reportar un increment en el seu població, estimada en haver aplegat a al voltant de 110 individus, possiblement per l'inclusió d'eixemplars que no havien segut contabilisats prèviament. Per a 2023, es va concloure que la població comprenia entre 128 i 130 individus, incloent eixemplars jóvens i adults.

Els resultats d'una investigació genètica sobre esta subespecie indiquen que el Lleopart del Amur està estretament emparentat en els lleoparts del nort de China i Coreja, #lo que sugerix que estes poblacions es varen fragmentar en époques relativament recents, a principis de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. El lleopart del nort de China havia segut reconegut fa algunes décades com una subespecie distinta (Panthera pardus japonensis), pero esta classificació va ser reconsiderada i, en 2017, eixa població va ser re-classificada com a part del Lleopart del Amur.

Nomenclatura biològica i etimologia

Els nomenes «Lleopart de la Terra de Amur» i «Lleopart del Amur» varen ser falcats per Reginald Innes Pocock en 1930, a partir de la comparació de pells de lleoparts en la colecció del Museu d'Història Natural de Londres. En particular, Pocock va assignar el nom «Lleopart del Amur» a una pell procedent de la baïa de Amur. Des d'a lo manco 1985, esta denominació s'ha utilisat per a referir-se a la subespecie de lleopart de l'est de Siberia, i també a la població mantinguda en captiveri en zoològics de tot lo món.

El Lleopart del Amur també és conegut com a «Lleopart Siberiano», «Lleopart Coreà» i com a «Lleopart del Lluntà Orient».

Història taxonómica

En 1857, Hermann Schlegel va descriure una pell de lleopart de Corea baix el nom científic de Felis orientalis. Des de llavors, varis naturalistes i conservadors de museus d'història natural han descrit #espècimen zoològics de lleoparts del Lluntà Orient rus i de China:

• Leopardus japonensis, descrit i propost en 1862 per John Edward Gray, basant-se en una pell de lleopart curtida rebuda pel Museu Britànic.

• Leopardus chinensis, propost per John Edward Gray en 1867, basant-se en un cràneu de lleopart provinent de les montanyes al noroest de Pequín.

• Felis fontanierii, propost per Alphonse Milne-Edwards en 1867, basant-se en una pell de lleopart procedent de les rodalies de Pequín.

• Felis ingrami i Felis villosa, descrits en 1903 per J. Lewis Bohnote, basant-se en una pell de lleopart provinent de Kweichow, en el centre de China, i una pell de lleopart procedent de la baïa de Amur, respectivament.

• Felis Leopardus grayi, propost en 1904 per Édouard Louis Trouessart, basant-se en un fòssil de lleopart.

• Panthera hanensis, propost en 1908 per Paul Matschie, basant-se en una pell de lleopart de la província de Shaanxi.

• Felis pardus sinensis, propost en 1911 per un comerciant de pells alemà, basant-se en una pell de lleopart del sur de China.

• Panthera pardus bedfordi, proposta en 1930 per Reginald Innes Pocock, basant-se en una pell de lleopart de la província de Shaanxi.

En 2017, el “Grup de Treball de Classificació de Felinos” de el “Grup d'Especialistes en Felinos” subsumió P. p. japonensis en P. p. orientalis. El restant dels sinònims no es consideren subespecies vàlides. No obstant, un estudi del 2025, que va realisar un anàlisis filogenético basat en la morfologia craneal i l'anàlisis del genoma mitocondrial, va sugerir que P. p. japonensis és provablement una subespecie distinta.

Investigació genètica

L'anàlisis filogenético de mostres de lleopart del Krai de Primorie i de Corea del Nort va revelar que abdós són indistinguibles. Per això, es considera molt provable que la metapoblación del lleopart de Amur s'haja fragmentat fa menys d'un sigle. Aixina que, l'anàlisis filogenético d'una vella pell de lleopart de Corea del Sur va revelar que es tractava d'un lleopart de Amur.

El genoma mitocondrial complet d'un espècimen de lleopart macho salvage de la província de Shaanxi, en China central, ha segut amplificat, descobrint que té 16.966 pares de bases.

Característiques

El lleopart de Amur pot diferenciar-se fàcilment d'atres subespecies de lleopart pel seu pelaje gros de color crema pàlit -especialment en hivern- lo que li ajuda a soportar les dures condicions climàtiques de la taiga. Les rosetes en els seus flancs medixen 5 cm × 5 cm (2,0 in × 2,0 in) i estan molt espayades, aplegant a mostrar una distància de 2,5 cm (0,98 in), en anells grossos i ininterromputs a lo llarc del cos i centres enfosquits. El seu pelaje és prou suau, llarc i dens. La llongitut del pèl en l'esquena és de 20–25 mm (0,7–0,98 in) en estiu i de fins a 70 mm (2,8 in) en hivern. El pelaje d'hivern varia de groc clar a roig groguenc intens, en una tenyida dorada, o groc rojós oxidado. En estiu, el pelaje és més lluent, en un patró de coloració més viu. És relativament menut en tamany corporal sobre atres subespecies del lleopart, sent els machos més grans que les femelles. Els machos medixen de 107 a 136 cm (42–54 in) des del cap fins a l'inici de la coa, que medix de 82 a 90 cm (32–35 in) de llarc; tenen una altura de 64 a 78 cm (25–31 in) i un pes de 32,2 a 48 kg (71–106 lb). Les femelles pesen entre 25 a 42,5 kg (55–94 lb).

El lleopart del nort de China es va descriure per primera volta sobre la base d'una sola pell, que era bronceada, de to aleonado per damunt i pàlida per davall, en grans taques negres redonejades i oblongas en l'esquena i les extremitats, en menudes taques negres en el cap. Les taques en l'esquena, els muscles i els costats formaven un anell al voltant d'un punt central notable de color similar al dels lleons. Les taques negres en la nuca eren allargades i les més grans en el pit formaven una espècie de collar prou visible. La coa estava tacada i tenia quatre anells negres propencs a la punta.

Distribució i hàbitat

El lleopart de Amur habita en el Extrem Orient rus i algunes zones aledaño, que componen un àrea d'uns 7.000 km² (2.700 el meu²) cridada regió de Primorie. S'adapta be al clima fret i a les fortes nevades de la regió. S'ha registrat la seua presència en zones montanyoses i ales rocoses orientades al sur i sense neu en hivern. Sol estar confinat a llocs a on habiten cérvols sika (Cervus nippon) salvages o a on es crían cérvols. Els lleoparts creuen entre Rússia, China i possiblement Corea del Nort a través del riu Tumen, a pesar d'una alambrada alta i llarga que marca la frontera.

La primera image en una cambra trampa d'un lleopart de Amur en el noreste de China va ser presa en 2010 en la Reserva Nacional i Natural de Hunchun, en les Montanyes Changbai de les províncies de Jilin i Heilongjiang. Este hàbitat consistix en boscs latifoliados i boscs de coníferes a #elevació de 600 a 1.200 m (2.000–2.900 ft), a on la temperatura mija anual és d'aproximadament 1,5 °C (34,7 °F). En esta àrea, els lleoparts varen ser fotografiats repetidament entre giner de 2013 i juliol de 2014 per cambres trampa instalades estratègicament a lo llarc d'una zona àmplia, de tal manera que cobrien al voltant de 4.858 km² (1.876 el meu²).

En atres parts de China, la distribució del lleopart de Amur està fragmentada, en menudes poblacions que es troben principalment en reserves aïllades. En la província de Shanxi, per eixemple, es varen registrar lleoparts en 16 àrees protegides i sis reserves naturals (inclosa la reserva natural nacional de Foping), en estudis a on es varen tornar a utilisar cambres trampa entre el 2007 i el 2014.

Ranc històric

Fòssils de lleopart en el Pleistoceno han segut excavats en Japó, pero les subespecies dels fòssils no han segut identificades encara en certea.

Els registres històrics indiquen que en el passat el lleopart de Amur es trobava en tot l'Est de Siberia, el noreste de China, i inclús en les montanyes al noroest de Pequín, aixina com en Manchuria i la Península de Corea. Se sap que els lleoparts de Amur solien entrar en la ciutat de Seül fins a finals de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. Estos animals eren caçats sense cap consideració ni llei que els protegira, per #lo que en la península coreana, per les seues pells i per mig de la pràctica de caça indiscriminada, varen aplegar a una condició d'existència precària. Varen ser encara més perseguits durant el domini japonés de la península (1910-1945), a on se sap que es varen caçar a lo manco 624 lleoparts. En Corea del Sur, l'últim lleopart va ser capturat en 1970, moment a on el lleopart de Amur s'escomençava a considerar localment extint en el país. Molt provablement també siga eixe el cas per a Corea del Nort. Algunes investigacions en el passat varen propondre que algunes de les regions més aïllades i remotes de Corea del Nort encara podrien proporcionar un hàbitat ideal per al lleopart, en àmplies fonts d'assuts i boscs densos i tranquils, lliures de la competència dels tigres. Investigacions afirmen que ya per al 2021 hi hauria fins a uns 110 individus en les àrees senyalades, #lo que els estaria alluntant del perill d'extinció.

En Rússia, la seua àrea de distribució original es va reduir dràsticament durant la década de 1970 a aproximadament el 20% del territori original. El seu llímit més septentrional començava en la costa del Mar de Japó a 44°N, continuant cap al sur a una distància de 15-30 km des de la costa, fins als 43°10'N. Allí, la seua àrea de distribució gira bruscament cap a l'occident i al nort de la conca del Riu Suchán, continuant cap al nort per a comprendre l'àrea de l'orige del Riu Ussuri i dos dels seus afluents de la vora dreta, seguint cap a la vora del Llac Khanka. En la década de 1950, s'observaven lleoparts fins als extrems de Rússia, a uns 50 km al nort de la ciutat de Vladivostok i en la Reserva Natural de Kedrovaya Pad.

En China, els lleoparts de Amur se solien trobar històricament en el Khingan Menor, Changbai i les Montanyes Wanda fins a la década de 1970. En les décades següents, l'àrea de distribució va disminuir greument a unes poques àrees en les províncies de Jilin i Heilongjiang. Hui en dia, solament queden poblacions menudes i aïllades en el nort de China, específicament en Jilin.

Ecologia i comportament

De la mateixa manera que atres subespecies de lleopart, els lleoparts del Amur són solitaris, llevat quan les femelles tenen crío. Els registres de cambres trampa indiquen que són més diürns (actius durant el dia) que nocturns, sent també crepusculares (actius en amanecer i en anochecer), tant en estiu com en hivern. Este patró d'activitat coincidix en els de els seus assuts, com el Cabirol Siberiano (Capreolus pygargus), el cérvol sika de Manchuria (Cervus nippon mantchuricus) i el javalí de Ussuri (Els seus scrofa ussuricus).

Els lleoparts del Amur són extremadament conservadors en la seua elecció de territori. El territori d'un individu sol estar ubicat en una conca fluvial, i generalment s'estén fins als llímits topogràfics naturals de l'àrea. cal dir que el territori d'alguns individus a voltes se superpon llaugerament. Depenent del sexe, l'edat i el tamany de la família, el tamany del territori d'un individu varia de 5.000 a 30.000 ha, i els individus utilisaran les mateixes senderes de caça, rutes migratòries i inclús llocs de descans a lo llarc de molts anys. Els lleoparts residixen en llocs a on abunden els animals salvages, i els agrada seguir a manades d'ungulats. En la regió de Ussuri, les seues principals preses són el cabirol siberiano, el cérvol sika de Manchuria, el wapiti de Manchuria (Cervus canadensis xanthopygus), el cérvol almizclero siberiano (Moschus moschiferus), el wapiti de Amur (Alces alces cameloides) i el javalí de Ussuri. També cacen llebres (Lepus sp.), teixons asiàtics (Meles leucurus), aus i rates. En la Reserva Natural Kedrovaya Pad, el cabirol és la seua principal presa durant tot l'any, pero també poden depredar crío d'orso negre asiàtic (Ursus thibetanus). Quan la densitat d'ungulats és baixa, els lleoparts estenen els seus territoris de caça.

Durant un estudi sobre lleoparts del Amur en ràdio-collar a principis de la década de 1990, es va documentar una disputa territorial entre dos machos en les rodalies d'una granja de cérvols, #lo que sugerix que els lleoparts del Amur preferixen estes granges per a caçar. També és freqüent trobar lleoparts femelles en crío prop d'estes granges de cérvols. Sense dubte, la gran cantitat de cérvols domesticats en estes granges constituïx una font fiable d'aliment en époques difícils.

Els lleoparts del Amur tenen dietes i hàbitats semblants en els tigres siberianos (Panthera tigris tigris) en zones com les montanyes Changbai, a on s'han registrat lleoparts a major altitut i a major distància d'assentaments i carreteres que els tigres. Quan la densitat d'assuts compartits per tigres i lleoparts és baixa, els tigres poden matar als lleoparts per a reduir la competència pel mateix recurs. Supostament, esta competència disminuïx en estiu, quan hi ha major disponibilitat d'assuts menuts. En hivern, les condicions són menys favorables per als tigres, #lo que provablement provoca un màxim traslape del caseta trófico en els lleoparts, i aumenta la competència. Els lleoparts del Amur tenen un problema similar en els orsos pardos de Ussuri (Ursus arctos lasiotus), pero no s'han registrat interaccions entre abdós espècies.

Reproducció

Els lleoparts de Amur alcancen la madurea sexual a l'edat de 2-3 anys, i són capaços de reproduir-se fins als 15 anys d'edat. El estro dura de 12 a 18 dies i, en casos excepcionals, fins a 25 dies. La gestació dura entre 90 i 105 dies encara que sol oscilar entre 92 i 95. Un cadell recent naixcut pesa entre 500 i 700 grams; les crío òbrin els ulls entre el sèptim i dècim dia i comencen a gatear entre el duodècim i quinzé dia. Ya al segon més ixen dels seus caus i comencen a menjar carn. Els cadells són desmamats als tres mesos d'edat, a on comencen a deprendre a caçar. Els cadells alcancen l'independència entre els dos o tres anys, encara que hi ha jovenils que s'independisen definitivament quan la mare torna a entrar en celosia. Fins a la década de 1970, els cadells es veen en la Reserva Natural de Kedrovaya Pad i en el noreste de China, en major freqüència entre finals de març i maig (uns tres mesos despuix del seu naiximent). En captiveri alguns individus han aplegat a viure durant 21 anys.

En 2011, a una femella adulta de lleopart de Amur li va ser colocat un collar de radi en les rodalies del Parc Nacional Terra del Lleopart en el districte de Khasansky del Primorie Krai. Durant tres anys de rastreig, la femella adulta va ocupar un àrea de distribució de 161,7 km², en un àrea central de 23,3 km². Durant la celosia es va moure en un àrea central alguna cosa més extensa, de 52,9 km². Despuix de parir, a finals de juny, va reduir els seus moviments a un àrea d'uns 3 km² durant un més per a cuidar millor de les seues crío, periodo en el que va canviar de cau tres voltes. A partir de l'autumne, va començar gradualment a incrementar la seua àrea de distribució. Quan els cadells tenien ya més d'un any d'edat, la família es va ser reajustant al ranc de llar inicial de 161,7 km².

Durant un cens de població en 1997, es varen registrar quatre femelles en crío (un cadell cada una). Els resultats dels estudis de radiotelemetría varen confirmar que les crío permaneixen en les seues mares durant dos anys. En la Reserva Natural de Kedrovaya Pad es va observar a les crío de dos ventrades diferents en les seues mares al mateix temps.

Amenaces

El lleopart del Amur es troba amenaçat per la caça furtiva (tant dels propis lleoparts com dels seus assuts) i la pèrdua d'hàbitat causada en part per la deforestación. El seu hàbitat natural es veu ademés amenaçat pels incendis forestals i la construcció de noves carreteres. Per l'existència d'un reduït número de lleoparts del Amur reproductors en estat salvage, el seu diversitat genètica està extremadament reduïda, de tal forma que la població corre el risc de sofrir depressió endogàmica. En 2015, es va detectar un lleopart del Amur salvage en el virus del distemper canino en el Krai de Primorie. En el futur, per la seua reduïda població, tots els eixemplars salvages podrien aplegar a ser portadors i transmissors de malalties domèstiques i selvades.

Caça furtiva

La caça furtiva de lleoparts del Amur és la principal amenaça per a la seua supervivència. A pesar de l'evidència de que comerciants chinencs compraven illegalment pells de lleopart procedents de Rússia, no es varen confiscar pells en les fronteres en China fins a 2002 i 2003, quan es varen confiscar més de sèt pells o parts d'elles (sis en Rússia i una en China) en un periodo de 14 mesos. Els lleoparts solen ser caçats illegalment (el lleopart de Amur està protegit per la llegislació russa) pels habitants de menuts llogarets russos propenques al seu hàbitat, que carixen de llicències de caça i de portar armes i no són membres de cap de les concessions de caça locals. En 1999, es varen oferir pells de lleoparts caçats furtivamente por entre 500 i 1000 dólars prop d'una zona protegida de Rússia.

Pèrdua d'hàbitat

Els incendis provocats pel ser humà són una atra de les principals amenaces per a la supervivència del lleopart del Amur. Capcionar fòc als camps i sabanes és un hàbit d'agricultors rurals, que els inicien en un propòsit específic, com millorar la fertilitat per al pastoreig del ganado, eliminar garrapatas i atres insectes, fer visible la ferralla per a facilitar la seua recolecció, eliminar la vegetació a lo llarc de les vies del tren o estimular el creiximent de falagueres. Les falagueres jóvens es venen en tendes, se servixen en restaurants i s'exporten a China com un plat popular. Estudis realisats en imàgens satelitales i tècniques de Sistema d'informació geogràfica (SIG) varen revelar que, en promig, el 19% del suroest de Primorie es crema anualment, i un total del 46% es crema a lo manco una volta cada sis anys. Per un llarc i freqüent historial d'incendis, gran part del terreny en el suroest de Primorie ha passat de compondre's de boscs de coníferes (hàbitat adequat per a lleopart) a convertir-se en paisage obert de sabana en pastura, rouredes i arbres aïllats que els lleoparts semblen evitar (provablement per la baixa densitat d'ungulats). En el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

es varen construir grans granges de cérvols en mils d'hectàrees dins de terrenys de l'hàbitat del lleopart per a vendre el vellut de les astes de cérvol a farmàcies asiàtiques. No obstant, el número de granges de cérvols ha disminuït considerablement des de finals de la década de 1990.

Proyectes de desenroll

S'han desenrollat varis plans per a activitats econòmiques en el suroest de Primorie que podrien representar una greu amenaça per a la supervivència del lleopart de Amur. L'ubicació estratègica del suroest de Primorie (prop dels principals centres de població del Krai de Primorie, la Mar de Japó i les fronteres en Corea del Nort i China) la fa atractiva per a activitats econòmiques com el transport, l'indústria, el turisme i el desenroll d'infraestructures, pero en ella s'han rebujat plans per a construir un oleoducte des de Siberia central, a través de Primorie, fins a la costa de la Mar de Japó, i per a una mina de carbó a cel obert per la pressió dels ambientalistas i al Ministeri de Recursos Naturals. La tala en sí no representa una amenaça tan important, pero l'us de les rets de carreteres establides per al transport de troncs des dels boscs aumenta la pressió antropogénica en l'hàbitat desprotegit del lleopart.

Endogàmia

La endogàmia potencial és considerada un greu problema. La població restant podria desaparéixer com a resultat de la degeneració genètica, inclús sense cap influència negativa humana directa. Els nivells de diversitat són notablement baixos, #lo que indica un historial d'endogàmia en la població durant vàries generacions o be un coll de botella poblacional. Estos nivells de reducció genètica s'han associat en greus anomalies reproductives i congènites que dificulten la salut, la supervivència i la reproducció d'algunes (pero no totes) poblacions menudes genèticament disminuïdes. La supervivència de les crío ha disminuït en el temps, d'1,9 crío per femella en 1973 a 1,7 en 1984 i 1,0 en 1991. Ademés d'una disminució en la tongada natural, existix una alta provabilitat de mortalitat per a tots els grups d'edat com a resultat de certes malalties o de l'impacte humà directe.

Conservació

Fa molt poques décades es pensava que el lleopart de Amur estava molt prop de l'extinció, ya que quedaven entre 25 i 34 #espècimen en les montanyes de Sijoté-Alín (Siberia, Rússia), i es considerava que es necessitaria que hi haguera a lo manco uns cent per a evitar l'extinció. Des de fa un parell d'anys es parla ya de 40-50 eixemplars.

L'estructura i el tamany de la població de Panthera pardus orientalis. Periodo 2000-2013

	2000	2003	2007	2013
Machos sexualment madurs	4—5	9	7—9	?
Femelles en cadells	1—2	4—5	4	?
Femelles	8—9	7	3—7	?
Cadells	1—3	4—5	5—6	4—5
No identificat	8—9	4	6—7	?
Total	22—28	28—30	25—34	48—50

Estos censos indicaven un llauger ascens que tendia a estabilisar-se, pero es pensava que tots els alvanços es podien vore truncats si no es protegia la zona a on vivien per mig d'un gran parc nacional o si continuava la caça furtiva. L'últim cas es va donar dos dies en acabant de que es donara a conéixer en el cens de 2007 que una de les sèt femelles adultes que no eren acompanyades per crío va ser trobada morta per un dispar.

Es pensava que podien quedar alguns individus en el replanell de Kaema i Baekdusan, en Corea del Nort, pero es desconeixia la situació de l'espècie en eixa regió. La destrucció del seu hàbitat i el comerç de pells havien reduït la cantitat de lleoparts del Amur enormement, fins al punt d'haver-se convertit en el felino més rar del planeta. Es creïa que també els caçadors furtivos (que estaven interessats en la pell i la carn de l'animal i també caçaven els assuts dels lleoparts) havien contribuït al descens en el número d'animals, encara que no existien proves sòlides que ho demostraren.

El lleopart de Amur està inclós en l'Apèndix I de la CITES. S'afirma que necessita major protecció contra el comerç illegal de pells i ossos. En 2001, es va celebrar una reunió en Vladivostok en l'objectiu d'elaborar i planificar recomanacions i activitats de gestió, per a garantisar la recuperació i la supervivència de la població selvada de lleopart de Amur en els països de la seua àrea de distribució. Els participants chinencs varen anunciar la creació d'una nova àrea protegida en la província de Jilin, la Reserva Natural de Hunchun. Des de 2014, biòlecs russos i chinencs colaboren en el monitoreo transfronterizo de la població de lleopart de Amur.

L'Aliança del Lleopart i el Tigre de Amur (ALTA) és una iniciativa d'organisacions conservacionista russes i occidentals per a conservar el lleopart i el tigre de Amur i assegurar el futur prometedor d'abdós espècies en el Lluntà Orient rus i el noreste de China. ALTA opera en el noreste asiàtic baix el principi rector de que solament les accions de conservació cooperatives i coordinades en totes les parts interessades poden salvar de l'extinció a estes poblacions en perill d'extinció. ALTA treballa en estreta colaboració en organisacions governamentals i no governamentals locals, regionals i federals per a protegir la riquea biològica de la regió per mig de la conservació, el desenroll sostenible i la participació de la comunitat local. El Fondo Phoenix i la Societat per a la Conservació de la Vida Selvada proporcionen un marc local per a l'implementació dels proyectes d'ALTA, en estreta colaboració en numeroses agències russes i chinenques. Sobre la conservació dels lleoparts, ALTA busca retindre una població de lleoparts d'una miqueta més de 100 eixemplars en 35 femelles adultes en el suroest de Primorie i la regió fronteriça entre Jilin i Heilongjiang; i crear una segona població de 20 femelles adultes (60 adults en total) en l'antiga àrea de distribució del lleopart. Els proyectes de conservació del lleopart inclouen:

• Quatre equips anticaza furtiva en un total de 15 membres en l'àrea de distribució del lleopart.
• Un grup de treball especial compost per la policia local i equips anticaza furtivos, liderat pel fiscal de Khasan.
• Monitoreo de la població de lleoparts per mig de recontes de chafades en la neu i en cambres trampa.
• Monitoreo i anàlisis de l'impacte dels incendis en l'hàbitat del lleopart i l'eficàcia de la lluita contra incendis.
• Evaluació de l'hàbitat en tècniques de sistemes d'informació geogràfica (SIG): evaluació del paper de la calitat de l'hàbitat, la propietat i l'us de la terra, l'estat de protecció, les granges de cérvols, les carreteres i els assentaments humans per mig de l'us de senyes de monitoreo i imàgens satelitales.

• Desenroll de plans d'us del sol que consideren les necessitats futures dels lleoparts.
• Respal a les àrees protegides en l'àrea de distribució del lleopart.
• Compensació per la mort de ganado per lleoparts i tigres.
• Un programa educatiu integral per a escolars i estudiants en l'àrea de distribució del lleopart.
• Respal als permissos de caça i un programa de recuperació d'ungulats.
• Campanya mediàtica per a crear consciència sobre la difícil situació del lleopart.
• Respal i assistència tècnica per a la nova Reserva Natural de Hunchun en China, que llimita en l'àrea de distribució del lleopart en Rússia.
• Un oleoducte que es planejava construir a través de l'hàbitat del lleopart va ser desviat despuix d'una campanya.

Reintroducción en la naturalea

Des de 1996, els membres d'ALTA han debatut l'idea de reintroducir lleoparts al sur de la cordillera de Sijoté-Alín. Durant un taller en 2001, es varen elaborar les llínees generals i els principis d'un pla per al desenroll d'una segona població de lleopart del Amur en el Lluntà Orient rus. Per a que la reintroducción tinguera èxit, era necessari estudiar les causes de la desaparició dels lleoparts del sur de Sijoté-Alín a mitan de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. Es va recomanar evaluar les causes de les extincions localisades, obtindre el respal de la població local, aumentar els assuts en les zones propostes per a la reintroducción, garantisar les condicions propícies per a la reintroducción en l'àrea seleccionada i assegurar la supervivència de la població existent. Existixen dos fonts de lleoparts per a la reintroducción: els naixcuts i criats en zoològics i els criats en un centre especial d'reintroducción que han passat per un programa de rehabilitació per a la seua vida en la naturalea.

Per a una reintroducción exitosa, és evident que el disseny del centre d'crío i lliberació (i la gestió dels lleoparts en el seu interior) deu centrar-se en superar les dificultats que impon l'orige captiu dels felinos. Es deuen adquirir dos comportaments essencials abans de la lliberació: L'aprenentage per a caçar i el sacrifici d'assuts naturals vius, i igualment important: L'estalvi del contacte en humans i tigres. Durant una reunió en Vladímir Putin en març de 2009, el ministre de Recursos Naturals de Rússia va assegurar que el ministeri planeja reintroducir lleoparts en la zona, aixina com crear un hàbitat adequat i segur. També va afirmar que el govern ya havia assignat tots els fondos necessaris per al proyecte.

Es varen identificar possibles llocs d'reintroducción (parceles contigües d'hàbitat preferent) en el sur de Sijoté-Alín. Tres zones d'hàbitat coster potencial podrien albergar una població d'aproximadament 72 lleoparts adults (superant el mínim de 50 individus necessari per a una població autosuficient).

En captiveri

En 1961 es va establir un programa d'crío en captiveri per al lleopart de Amur a partir de nou eixemplars naixcuts en llibertat. Un estudi genètic molecular va revelar que a lo manco dos eixemplars fundadors del pedigrí en captiveri presentaven informació genètica que no concorda en la de cap lleopart de Amur naixcut en llibertat. Tant les poblacions de zoològics nortamericans com les europees inclouen la contribució de gens d'un macho fundador d'una subespecie diferent de lleopart. L'estratègia del Programa Europeu d'Espècies en Perill d'Extinció (PEPE) ha segut minimisar la seua contribució i mantindre la diversitat genètica de la població captiva. En decembre de 2011, es mantenien 173 lleoparts de Amur en captiveri en zoològics de tot lo món. Dins del PEPE, es mantenen 54 machos, 40 femelles i 7 eixemplars jovenils sense sexar. En zoològics nortamericans i canadencs, atres 31 machos i 41 femelles es mantenen dins del Programa de Gestió de Poblacions.

En els mijos de comunicació

El documental d'Animal Planet L'últim lleopart (2008), tracta sobre la difícil situació dels lleoparts del Amur en Rússia. La série de televisió Rússia salvage va mostrar aspectes de la vida dels lleoparts en estes àrees remotes. En l'episodi Boscs de temporada de Planet Earth va aparéixer una lleopart femella i el seu cadell.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Panthera pardus orientalis.
• Wikispecies té un artícul sobre Panthera pardus orientalis.

• Programa per a la Conservació del Lleopart del Amur (en anglés)