Anar al contingut

Psitaciforme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 06:26 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Els psitaciformes (Psittaciformes)[1] són un orde d'aus que inclou aproximadament 86 gèneros en 372 espècies que es troben principalment en les zones tropicals i subtropicalés. El grup va ser batejat pel nom grec del loro ψιττακός «psittakos», i per això el nom d'este orde significa «que té forma de loro». L'orde es subdivide en tres superfamilias: Psittacoidea (els loros típics o papagayos), Cacatuoidea (les cacatúas) i Strigopoidea (els loros de Nova Zelanda). Els psitaciformes tenen principalment una distribució pantropical, encara que vàries espècies habiten en regions templades. El grup presenta el seu major diversitat en Amèrica del Sur i Australasia.

Tots els membres de l'orde tenen com a característiques comunes: un pico robust i curvat cap a avall, la postura empinada del seu cos i les seues garres prensils zigodáctilas, és dir, que tenen dos dits dirigits cap a davant i dos cap a arrere. La majoria dels psitaciformes són de colors intensos. Moltes espècies de loros són predominantment verts, i unes atres tenen plomall multicolor. En canvi, el plomall de la majoria de les cacatúas oscila és predominantment blanc o negre, i totes es caracterisen per tindre un penacho de plomes eréctil en el cap. La majoria de psitaciformes presenta poc o cap dimorfisme sexual, encara que hi ha excepcions. Són l'orde d'aus que presenta la major variació de llongitut entre espècies.

S'alimenten principalment de llavors, anous, fruts, brots i atres matèries vegetals. Algunes espècies consumixen a voltes animals i carronya, mentres que els loris i lorículos estan especialisats en menjar néctar, polen i fruta blana. Casi tots els psitaciformes anidan en els buits dels arbres i posen ous de color blanc, dels quals eclosionan pollets altricialés.

Els loros, junt als córvidos, es troben entre les aus més inteligents, i la capacitat d'algunes de les seues espècies d'imitar la veu humana els convertix en mascotes molt populars. La captura de loros per al tràfic illegal de mascotes i atres fins, la pèrdua d'hàbitat, la caça i la competència en espècies invasoras han mermat les poblacions salvages, en ser el grup d'aus selvades que sofrix major explotació.[2] Molts membres de l'orde estan classificats com espècies amenaçades o casi amenaçades, dels quals 16 es consideren en perill crític d'extinció actualment.


Referències

  1. . www.zoonomen.net.
  2. Snyder, N; McGowan, P; Gilardi, J; & A Grajal (2000), Parrots: Status Survey and Conservation Action Pla, 2000–2004. Chapter 1. vii. IUCN ISBN 2-8317-0504-5. Chapter 1. vii.