Geothlypis speciosa
La mascarita transvolcánica, mascarita del Lerma o chipe de calba negra (Geothlypis speciosa), és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Geothlypis. És endèmica del Eix Neovolcánico de Mèxic.
Distribució i hàbitat
Residix en una menuda porció de l'Eix Neovolcánico des del Valle de Mèxic cap a l'oest fins al llac de Pátzcuaro, Michoacán, i el llac Yuriria, Guanajuato. Actualment només es coneix en unes poques zones dels estats de Guanajuato, Michoacán i Mèxic, en el centre de Mèxic; es coneix millor en la part alta del riu Lerma, Mèxic, pero també es troba regularment en el llac de Cuitzeo i en el llac Pátzcuaro, Michoacán.
Residix en marismas de espadaña (Typha sp.) i eneas de bou (Scirpus sp.), aixina com en pantans, planures aluvials i chapulls de terres altes. És menys comú trobar-la en marismas en plantes dels gèneros Heleocharis i Cyperus.
Descripció
No existix una llínea divisòria evident entre la caraça negra i la corona olivácea obscura; ademés, una atra senya distintiva és la coloració groga molt intensa de les parts ventrales. Per lo demés és semblada a les demés mascaritas.
Estat de conservació
La mascarita transvolcánica ha segut calificat com «vulnerable» per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) degut a que la seua menuda zona de distribució i la seua població, estimada entre 1500 i 7000 individus madurs, coneguda en tan sol cinc locals, es presumixen estar en decadència com a resultat de la contínua pèrdua d'hàbitat resultant principalment del drenage continu i l'extracció d'aigua de les seues hàbitats de chapulls convenients.
Les seues poblacions han decreixcut significativament, en estimats 50%, des de la década de 1980.
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie G. speciosa va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1859 baix el mateix nom científic; el seu localitat tipo és: «Mèxic», sent que els tipos són provablement de Orizaba, Veracruz.
Etimologia
El nom genèric femení «Geothlypis» es compon de la paraules del grec «geō» que significa ‘sol’, i «thlupis» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «speciosa» deriva del llatí «speciosus» que significa ‘esplèndit’, ‘bell’.
Subespecies
Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:
- Geothlypis speciosa speciosa P.L. Sclater, 1859 – Estat de Mèxic (centre de Mèxic).
- Geothlypis speciosa limnatis Dickerman, 1970 – sur de Guanajuato i nort de Michoacán (centre de Mèxic).