Séneca
_(cropped).jpg)
Lucio Anneo Séneca (Corduba, actual Córdova, 4 a. C. - † Roma, 65 d. C.), nomenat Séneca el Jove per a distinguir-lo de son pare -Séneca el Vell-, fon un filòsof, polític, orador i escritor romà conegut per les seues obres de caràcter moral.
Fon fill de l'orador Marc Anneo Séneca, fon qüestor, pretor, senador i cònsul sufecte durant els governs de Tiberi, Calígula, Claudi i Neró, ademés de tutor i conseller de l'emperador Neró. El seu paper de tutor durant l'infància de Neró és representat en la famosa obra de teatre Britannicus de Racine.
Séneca destacà com a intelectual i com a polític. Consumat orador, fon una figura predominant de la política romana durant els regnats de Claudi i Neró, sent un dels senadors més admirats, influents i respectats. Entre els anys 54 i 62, durant els primers anys del regnat del seu jove pupil Neró, Séneca va governar de facte l'Imperi romà junt en Sexto Afranio Burro. Açò li va guanyar numerosos enemics i es va vore obligat a retirar-se de la primera llínea política en l'any 62. Acusat, tal volta falsament, de participar en la conjura de Pisó contra Neró, el seu antic alumne el va obligar a suïcidar-se en l'any 65.
Com a escritor, Séneca ha passat a l'història com un dels màxims representants de l'estoïcisme. La seua obra constituïx la principal font escrita de filosofia estoica que s'ha conservat fins a l'actualitat. Comprén tant obres de teatre com a diàlecs filosòfics, tractats de filosofia natural, consolació i cartes. Usant un estil marcadament retòric, accessible i alluntat de tecnicismes, dellineà les principals característiques de l'estoïcisme tardà, del que junt en Epícteto i Marc Aureli està considerat el seu màxim exponent.
L'influència de Séneca en generacions posteriors fon immensa. Fon citat per escritors i filòsofs cristians com Lactanci, Sant Agustí i Sant Jeroni. Durant la Renaixença fon "admirat i venerat com un oràcul d'edificació moral, inclús cristiana; un mestre d'estil lliterari i un model per a les arts dramàtiques".