Josep Bernat i Baldoví

Josep Bernat i Baldoví (Sueca, Valéncia, 19 de març de 1809 - 31 de decembre de 1864) fon un escritor i poeta valencià célebre fonamentalment pels seus sainets. La seua obra més coneguda és el sainet satíric-eròtic El Virgo de Vicenteta.

Va estudiar dret en l'Universitat de Valéncia. Des dels 24 anys va patir sordera, per la qual cosa li van posar el malnom en valencià antic Lo sort, és dir, El sort. Fon diputat en Corts per Sueca i més tart fon alcalde d'esta ciutat.

Busto.

La seua producció lliterària en valencià és de caràcter satíric i sense pretensions cultes. Utilisa un llenguage coloquial i gens cuidadós des del punt de vista ortogràfic. Va fundar, junt en José María Bonilla i Pasqual Pérez i Rodríguez, els semanaris «La Donsaina» (1844), «El Tabalet» i «El Suec» (1847). Fon autor dels primers llibres de falla (1855) i se li considera en pioner del teatre popular valencià. Va escriure també alguns milacres per a les tradicionals representacions de la festa de Sant Vicent Ferrer.

Obres

• L'Agüelo Pollastre, parodia de Don Juan Tenorio de José Zorrilla.
• Batiste Moscatell o la Mona de Pasqua.
• Colecció de quadres.
• Un Ensayo fet en regla, o Qui no té la vespra, no té la festa.
• Un Fandanguet en Paiporta.
• El Gafaüt.
• Jeroni i Bartoleta o la viuda i l'escolà.
• La Llejor i la bellea, milacre.
• El Mocador, milacre.
• Pasqualo i Vicenteta o El tribunal de Favara.
• Qui tinga cucs que pele fulla, o Obedecer al que manda.
• El Rei moro de Granada.
• La Tertúlia de Colau, o Pataques i caragols.
• Vicenteta la de Patraix.
• 1845 El Virgo de Vicenteta i l'alcalde de Favara, o El parlar bé no costa un pacho.

Enllaços externs

• Biografia en l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana de l'Universitat d'Alacant.