Eduard Buil

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 19:17 19 gin 2024 per Xavier (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Eduard Buil i Navarro
Eduarb.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor i poeta.
Naiximent: 8 de decembre de 1898
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 10 d'agost de 1973
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Eduard Buil i Navarro (Valéncia, 8 de decembre de 1898 - † Valéncia, 10 d'agost de 1973) fon un escritor, poeta, narrador i dramaturc valencià.

Eduard Buil va destacar en els lletres valencianes des de ben jove, alcançant el títul de Mestre en Gai Saber en només 32 anys. La guerra i posterior exili el castigaren a un injust oblit.

Biografia

Fill de pares de classe humil en ascendents aragonesos, la seua llengua materna no fon el valencià –que va deprendre en el carrer– s'expressava en castellà. Quan tenia molts pocs anys va morir son pare –músic d'orquesta, de professió–, lo que deixà a la família en una situació difícil.

Als dihuit anys publicava els seus primers versos, iniciant aixina una carrera lliterària que se centraria en el conreu de la narrativa i, sobretot, del teatre. En l'any 1920 va publicar cinc narracions en la revista El Cuento del Dumenge i, uns anys més tart, encara apareixirien dos més en Nostra Novela.

A lo llarc de la seua vida va estrenar trentados obres en valencià, entre les quals es troben comèdies en vers i en prosa, sainets, sarsueles, etc..., i una obra en castellà, en Madrit, escrita en colaboració junt a Felip Melià.

L'any 1921 havia ingressat com a periodiste en la redacció d'El Mercantil Valenciano, a on va exercir igualment les funcions de crític teatral.

En l'any 1922 s'incorpora a la Joventut de Lo Rat Penat. També fon un participant assidu en els Jocs Florals organisats anualment per esta societat, a on en 1930 va obtindre el títul d'Honorable Escritor en «El poema de Valéncia», i a l'any següent en «Inmensitat» alcançava la dignitat de Mestre en Gay Saber.

Cites

El nom de ma Valencia no el podia pronunciar sense sentir una mà de ferro que m'ofegara la gola
Eduard Buil

Referències