Ampar Cabanes Pecourt

**Ampar Cabanes Pecourt**

Naiximent	1938 Valencia
Activitat	Paleógrafa, diplomàtica, política i escritora
Nacionalitat	Espanya
Periodo	Sigle XX
Temes	Història, cultura i llengua valencianes
Obres principals	Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia

Ampar Cabanes Pecourt (Valéncia, 1938) és una catedràtica de paleografia, diplomàtica i política valenciana. Llicenciada en Filosofia i Lletres. Doctora en Història. 20 anys com a professora de l'Universitat de Valéncia. Catedràtica de Paleografia i Diplomàtica de l'Universitat de Múrcia i l'Universitat de Saragossa. Fon Consellera d'Educació durant el govern preautonòmic d'Enric Monsonís.

Biografia

Cursà estudis de Bachillerat i Magisteri en la ciutat de Valéncia. Obtingué els graus de Llicenciatura en Filosofia i Lletres en Premi Extraordinari i de Doctora en Història, baix la direcció del Dr. Antonio Ubieto Arteta, en l'Universitat Lliterària de Valéncia (actual Universitat de Valéncia). Aixina mateix va cursar el estudis de Graduat Social i des de l'any 1963 fins a 1983 eixercí la docència com a Professora en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Valéncia. Obtingué la càtedra de Paleografia i Diplomàtica en l'Universitat de Múrcia, passant seguidament a l'Universitat de Saragossa, estan en el claustre de professors fins a la seua jubilació.

Ampar Cabanes Pecourt ha segut professora de Paleografia i Història Medieval de l'Universitat de Valéncia. Fon discípula d'Antonio Ubieto i continuadora de la seua obra. Més tart serà catedràtica en l'Universitat de Saragossa, a on es jubilà en l'any 2009. Ademés és membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, sent la Directora de la Secció d'Història des de l'any 2009.^[1]

Trayectòria política

Fon consellera d'Educació en el govern preautonòmic valencià d'Enric Monsonís, a proposta d'UCD, encara que accedí al càrrec com a independent. Estigué en el departament entre setembre de l'any 1981 fins a novembre de 1982. A continuació, durant un curt periodo de temps, seria Consellera sense cartera en el govern de Lerma (PSPV-PSOE). Formà part, com a independent, de les llistes electorals de la coalició entre Unió Valenciana i Aliança Popular en les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, encara que no va conseguir l'acta de diputada.^[2]

Obres

Ampar Cabanes és autora de més d'un centenar de publicacions, la majoria dedicats a temes relacionats en l'història, la cultura i la llengua valencianes.

D'entre tota la seua obra, estes són algunes de les més destacades:

Crónica Latina de los Reyes de Castilla (1964)
Los monasterios valencianos. Su economía en el siglo XV (1974)
Documentos de Jaime I de Aragón (1976/1988)
Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia (1979-80)
Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (1980)
Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (1981)
Pere III y Valencia (1978)
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim (1991)
Vidal Mayor (1997)
Aureum Opus de Xativa (1998)
Ausias March i els seus manuscrits (2000)
Avehinaments (Valencia s. XIV) (2000)
El beato del abad Banzo, un Apocalipsis aragonés recuperado (2005)

Distincions

Primer Premi d'Investigació de l'Acadèmia de Cultura Valenciana" (1980)
Premi "Ausias March" d'Investigación, de la Associació "Amics de la Real Academia de Cultura Valenciana" (1997)
Premi Crit Valencià de Lo Rat Penat (2023)

Cites

La geografía política de la Corona de Aragón en los primeros momentos de la repoblación de Valencia contradice totalmente la posibilidad de una importación de la lengua catalana

Ampar Cabanes (Las Provincias, 30.3.1983)

Del estudio del «Llibre del Repartiment» se pueden sacar porcentajes del número de donaciones que se otorgaron a cada una de las colectividades. Se observa que no existió ninguna comarca repoblada por gente de única procedencia y que la repoblación se hizo por «goteo» con desplazamientos, en casos, de los mismos repobladores del Reino de Valencia.

Después de analizar la repoblación de la ciudad de Valencia puede afirmarse que «quedan descartados los fundamentos de la repoblación catalana de manera abrumadora y por tanto la falta de seriedad científica de cuantos dogmáticos sustentan dicha teoría». Las cifras hablan por sí solas para sacar consecuencias lingüísticas. Igualmente, se ha demostrado que al constatar el origen de la procedencia de los repobladores de poblaciones valencianas, especificando la proporción de los identificados y su conexión con la lengua que actualmente se habla en la localidad, queda desmontada la hipótesis de la «frontera lingüística» del Reino de Valencia, en función de la procedencia de los nuevos repobladores del siglo XIII y de las «Cartas-Pueblas»

Referència a Ampar Cabanes en el llibre La lengua valenciana hasta Jaime I. Particularidades del Proceso histórico per José Vicente Gómez Bayarri

Referències

Ampar Cabanes premi Crit Valencià de Lo Rat Penat 2023. Las Provincias

Enllaços externs

[1] Secció d'Història de la RACV.

[2] «A Valencia vinieron más aragoneses y menos catalanes de lo que se creía, y se encontraron con que aquí se hablaba un valenciano rudimentario»

[1]

[2]