Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana
El Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, abreviat com a CJC, és una institució de la Generalitat Valenciana que es troba replegada en l'artícul 43 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
El Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana és l'orgue consultiu suprem de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana. Està regulat per la Llei 10/1994, de 19 de decembre, de la Generalitat Valenciana, de creació del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, que ha segut modificada diverses vegades, i pel seu Reglament, aprovat pel Decret 138/1996, de 16 de juliol del Govern Valencià.
L'institució escomençà a eixercir la seua activitat consultiva en juny de l'any 1996, una vegada que foren designats els seus membres i rebé les primeres consultes.
L'organisme consultiu de la Generalitat Valenciana estava ubicat des de maig de l'any 1997 en un edifici moderniste de tres plantes de principis del sigle XX en el número 9 del carrer de Pasqual i Genís de Valéncia; no obstant, des de juny de l'any 2013 te la sèu en el Palau de Santa Bàrbara, edifici propietat de la Generalitat.
Competències
El CJC rep dos tipos de consultes: Consultes preceptives, és dir, les que necessàriament ha de solicitar una Administració per mandat llegal en la tramitació d'un expedient; Consultes facultatives, que són les elevades per una Administració perque vol conéixer el parer del CJC sobre una qüestió concreta, sense que la Llei imponga eixa consulta.
Consultes preceptives
Es soliciten en el marc dels procediments següents:
- Anteproyecte de reforma de l'Estatut d'Autonomia.
- Anteproyectes de lleis, llevat de l'anteproyecte de Llei de Presuposts de La Generalitat.
- Proyectes de Decrets llegislatius.
- Proyectes de reglaments o disposicions de caràcter general que es dicten en eixecució de lleis i les seues modificacions.
- Recursos d'inconstitucionalitat i conflictes de competència davant del Tribunal Constitucional.
- Convenis o acorts de cooperació en atres Comunitats Autònomes.
- Els conflictes d'atribucions entre els diferents departaments del Consell.
- Els expedients que tracten sobre les matèries següents: a) Reclamacions de quantia superior a 15.000 euros que, en concepte d'indemnisació per danys i perjuïns, es formulen a La Generalitat, a les Corporacions Locals, a les Universitats públiques i a les atres entitats de dret públic. b) Revisió d'ofici dels actes administratius. c) Nulitat, interpretació i resolució dels contractes administratius quan es formule oposició per part del contractiste i, en tot cas, en els supòsits prevists en la llegislació de contractes de l'Estat. d) Interpretació, resolució i nulitat de concessions administratives quan es formule oposició per part del concessionari i, en tot cas, en els suposts en que aixina ho disponguen les normes aplicables. e) Modificació dels plans d'urbanisme, les normes complementàries i subsidiàries i els programes d'actuació que tinguen per objecte una diferent zonificació o us urbanístic de les zones verdes o dels espais lliures prevists. f) Règim local, quan la consulta siga preceptiva segons la llei, excepte en el supòsit previst en l'artícul 13.1 de la Llei de Bases de Règim Local, cas en que el dictamen podrà ser emés pel Consell d'Estat quan aixina ho acorde l'orgue competent. g) Recursos extraordinaris de revisió.
- Els assunts relatius a l'organisació, competència i funcionament del Consell Jurídic Consultiu.
- Qualsevol atra matèria, competència de la Generalitat o de les administracions locals radicades en la Comunitat Valenciana, respecte a la que les lleis establixen l'obligació de demanar el dictamen.
Composició
Consellers electius: El Consell Jurídic Consultiu (CJC) està format per sis Consellers electius. D'ells, tres són designats per majoria de 3/5 de les Corts Valencianes; els atres tres són designats per Decret del Consell de la Generalitat, d'entre estos últims, el President de la Generalitat nomena al President de l'institució. Els Consellers electius són nomenats per un mandat de cinc anys, prorrogable fins a dos mandats més consecutivament. Durant el seu mandat, gogen d'inamovilitat i estan somesos al mateix règim d'incompatibilitats establit en caràcter general per als alts càrrecs de l'Administració, exceptuant les activitats docents i investigadores. Els Consellers electius són designats entre professionals i científics que s'hagen distinguit en el camp del Dret en més de dèu anys d'eixercici professional, o entre juristes de reconegut prestigi i en experiència en assunts d'Estat o autonòmics. Ademés, hauran de tindre la condició política de valencians. Consellers nats: Junt en els Consellers electius, està prevista l'existència de Consellers nats. La condició de Conseller nat l'ostentaran els Expresidents de la Generalitat que, en els térmens prevists en la Llei que regula el seu estatut, s'incorporen al CJC. Fins hui, l'únic dels Expresidents de la Generalitat que ha solicitat incorporar-se ha segut Francisco Camps. Secretari General: El Secretari General és nomenat pel Consell, a proposta del President del CJC.
A hores d'ara, el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana està format per:
- Margarita Soler Sánchez, Presidenta
- Enrique Fliquete Lliso, Conseller-Vicepresident
- Faustino de Urquía Gómez, Conseller electiu
- Asunción Ventura Franch, Consellera electiva
- María del Carmen Pérez Cascales, Consellera electiva
- Joan Carles Carbonell Mateu, Conseller electiu
- Francisco Camps Ortiz, Conseller nat
- Joan Tamarit i Palacios, Secretari General
Llistat de Presidents:
- Emilio Attard Alonso (1996-1997)
- Carlos Climent González (1998-2003)
- Vicente Garrido Mayol (2003-2016)
Dictamens
Com a norma general, els dictamens del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana no són vinculants per a l'autoritat consultant, la qual pot seguir el criteri marcat pel Consell (i deurà indicar-ho en la corresponent resolució indicant que es dicta "conforme al Consell Jurídic Consultiu") o separar-se del parer de l'orgue consultiu (en eixe cas, la resolució es dicta "escoltat el Consell Jurídic Consultiu").
No obstant, en els expedients sobre revisió d'ofici d'acte nul i les modificacions de planejament urbanístic que afecten a zones verdes i espais lliures, el dictamen del CJC te caràcter obstatiu, és dir, només podrà adoptar-se la resolució de modificació de planejament o de la revisió d'ofici si el CJC indica que és conforme a l'Ordenament Jurídic.
De fet, el CJC emet els seus dictamens en referència únicament a l'anàlisis de constitucionalitat, estatutorietat i llegalitat, açò és, de conformitat de l'expedient ab l'Ordenament Jurídic. Només si l'autoritat consultant ho solicita expressament, el Consell valorarà qüestions d'oportunitat i conveniència.