Proyecte:Manual d'estil
Esta pàgina descriu una política oficial de L'Enciclopèdia en valencià. Ha segut elaborada i aprovada per la comunitat i el seu compliment es obligatori per a tots els editors. Pots editar-la per a millorar la seua redacció i format, pero si desiges canviar alguna qüestió de fondo, busca el consens comunitari primer. |
El Manual d'estil de L'Enciclopèdia en Valencià no pretén ser un llibre d'estil a l'us. Es dòna per descontat que no és una gramàtica, pero sí que una font per a resoldre dubtes comuns sobre l'us del nostre idioma a l'hora d'escriure artículs d'acort en les convencions acordades per usuaris de la comunitat.
Si, d'atra banda, es vol resoldre dubtes d'us del valencià d'acort en les normes generals de la llengua valenciana es pot visitar la pàgina Escriure en valencià en L'Enciclopèdia, que reunix un conjunt de recursos, documentació i enllaços molt útils.
Tampoc és un conjunt de regles fixes i inamovibles, ya que seguint l'esperit colectiu de l'obra, estes regles estan subjectes a debats i canvis.
El llibre d'estil de L'Enciclopèdia té una particularitat especial, precisament la característica que ho distancia d'atres llibres semblants: el nostre llibre d'estil ha de ser vist i utilisat com un mig; açò és, no constituïx un fi en si mateix.
És dir, no es tracta d'arribar a un consens, plasmar-ho i continuar omplint el llibre fins a que estiga acabat. És més: mentres L'Enciclopèdia seguixca activa, mai estarà acabat.
Cal entendre-ho com un llibre dinàmic, subjecte a debat en totes i cada una de les seues pàgines, sent establides per consens en acabant del debat previ les polítiques a seguir, podent estes polítiques canviar posteriorment; mentres que el seu compliment no és obligat com en atres llibres d'estil, pero sí que recomanat, perqué L'Enciclopèdia siga entesa globalment pel llector i no aparega davant del mateix com una obra sense cohesió.
Normes d'estil
A l'hora de redactar, hauríem de tindre en conte alguns consells bàsics que facilitaran tant l'elaboració com la llectura dels artículs.
- L'estructura de la nostra exposició, en la majoria dels casos, pot seguir el model següent: introducció de la idea, desenroll dels diferents aspectes a considerar i, finalment, la conclusió.
- Desenrollar una idea en cada paràgraf.
- Escriure oracions curtes, separades per punts. És habitual vore oracions que s'allarguen tres, quatre i més llínees sense una pausa principal (punt).
- No abusar ni de enllaços coordinats ni subordinats. L'excés de coordinació o subordinació, allargant les oracions diverses llínees, pot fer que perdem de vista la idea principal.
- Redactar les oracions seguint el seu orde llògic: subjecte, verp i complements. Alterar eixa estructura o abusar de passives només afig complexitat.
- Respectar les normes d'ortografia de l'idioma valencià, aixina com l'us correcte dels signes ortogràfics.
- Els paréntesis són, principalment, utilisats en matemàtiques. També tenen la seua utilitat a l'hora de redactar, pero hauria de llimitar-se el seu us. Hi ha gran quantitat d'artículs que a l'inserir incisos, comentaris i aclaracions entre paréntesis, no fan més que dificultar la llectura. En molts casos, tals incisos poden anar entre comes; en atres, simplement, no són necessaris. En el seu lloc, podem utilisar enllaços interns remetent al llector a un atre artícul on obtindre més informació o notes a peu de pàgina, de ser imprescindibles. Una atra opció més correcta en la llengua escrita que la utilisació de paréntesis, és l'us de guions llarcs ( — ), els quals es poden agregar al text escrivint este còdic: ( — ), encara que també haurien d'usar-se en la mateixa prudència que els paréntesis.
Separació entre paràgrafs
En L'Enciclopèdia es recomana que la separació entre paràgrafs siga d'una única llínea en blanc. Si no es deixa cap llínea en blanc el sistema no reconeix el canvi de paràgraf, posant-ho com si fòra un punt i seguit, pero separacions majors a una llínea no són visualment acceptades.
- Eixemple correcte (una llínea de separació)
Este és el primer paràgraf.
Este és el segon paràgraf.
- Eixemple (cap llínea de separació)
Este és el primer paràgraf. Este és el segon paràgraf.
- Eixemple (dos llínees de separació)
Este és el primer paràgraf.
Este és el segon paràgraf.
Seccions
Quan l'artícul ne té més de tres o quatre paràgrafs hauria d'estar dividit en seccions. Els títuls de les seccions han d'usar l'ortografia general respecte a mayúscules i minúscules, és a dir, només s'usaran mayúscules per a les inicials dels noms propis i per a la primera lletra del títul.
Referències i bibliografia
Els enllaços externs estaran en una secció per si sols, nomenada == Enllaços externs ==. Només s'usaran enllaços externs de referència directa, i no se sobrecarregarà esta secció en enllaços innecessaris.
Els enllaços interns que no estiguen en el cos de l'artícul, pero siguen de rellevància, aniran en la secció == Vore també ==. Per a artículs curts o seccions d'un artícul llarc, és preferible usar el format especial per a referències a artículs relacionats. Si el contingut es desenrolla en un atre artícul s'utilisaria {{AP|Art1|AP2=Art2|AP3=Art3|...}}; no obstant això, si el contingut d'eixe epígraf presenta punts que es tracten en atres artículs i la llectura complementària del qual resultaria d'interés per al llector s'usaria {{VT|Art1|Art2|Art3|...}}.
Enllaços externs
- Diccionari de valencià (Diccionari de la llengua valenciana, de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana).