Finlandisació
El terme finlandisació (en alemà, Finnlandisierung; en anglés Finlandization; en finés suomettuminen) va ser falcat pels mijos de comunicació occidentals durant la guerra freda per a descriure la política de neutralitat exterior eixercida per Finlàndia.
En opinió de dits mijos i els àmbits de la política internacional que propagaven este terme, eixe país nòrdic, encara estant situat al oest del teló d'acer, evitava prendre postures en els assunts que pogueren irritar a l'Unió Soviètica, lo que, en la pràctica, va tindre com a conseqüència la reducció de la sobirania política del país. Segons esta interpretació, Finlàndia (i en menor mida Àustria) pertanyia, en molts casos, a l'àmbit de l'influència soviètica, a pesar de conservar el seu sistema de democràcia occidental i no mantindre estacionades en el seu sol a forces soviètiques com els països a l'est del teló d'acer.
Els primers en amprar este terme varen ser els polítics alemans que tenien por de que el desequilibri de les forces a favor del Pacte de Varsòvia permetera a l'Unió Soviètica eixercir una tutela sobre la República Federal d'Alemanya a l'estil finlandés. El concepte va ser recuperat per la OTAN, per a justificar una major presència militar nortamericana en Alemanya i el desplegament dels missils Pershing en este país.