Centúria
La centúria era una unitat bàsica de l'infanteria de l'eixèrcit romà, formant l'espina dorsal de les legions i les unitats auxiliars romanes. Constava de 80 hòmens (60 en l'era manipular) distribuïts en 10 contubernis -en llatí contubernia- de 8 hòmens cadascun (l'unitat mínima de l'eixèrcit romà). Cada contuberni s'estajava en una tenda o cubícul de barracó de 6 places -la quarta part del mateix estava sempre de guàrdia-.
Tota la centúria era comandada pel centurió, que era ajudat per un optio o lloctinent i per un tesserarius o suboficial de seguritat. Tenia un estandart o signum que era portat per un signifer. Aixina mateix, cada centúria disponia d'un buccinator, encarregat de tocar la buccina, una espècie de trompa utilisada per a transmetre órdens acústiques a modo de tocs.
Les centúries s'agrupaven administrativament per parelles formant manípuls de 160 infants, i estos, a la seua volta, operativament en grups de tres formant una cohorte de 480 legionaris.
A títul excepcional, la primera cohorte, formada pels hòmens més aguerrits de la legió, es componia d'a soles 5 centúries. Pero estes eren centúries dobles, és dir, de 160 hòmens cadascuna. Els centurions d'eixes centúries eren nomenats primi ordinis, menys el de la primera centúria, que rebia el nom de primus pilus. Una centúria romana vindria a equiparar-se a una companyia d'infanteria actual reduïda en els seus efectius.
Com a senya significativa, una centúria mai va aplegar a tindre 100 soldats ya que el seu nom deriva de centurió.
Vore també
Bibliografia
- Y. Le Bohec, El ejército romano: instrumento para la conquista de un imperio, Ed. Ariel, Barcelona, 2004, ISBN 84-344-6723-2 978-84-344-6723-1
- A. Goldsworthy, El ejército romano, Ed. Akal, Madrit 2005, ISBN 84-460-2234-6, 978-84-460-2234-6
