Vicent Savall Vidal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Vicent Savall Vidal
Vsavall.jpg
Vicent Savall en una actuació
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Cantautor
Naiximent: 1944
Lloc de naiximent: Bellreguard, La Safor, Comunitat Valenciana Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:


Vicent Savall Vidal (Bellreguard, La Safor, 1944) és un cantautor valencià en llengua valenciana. Ha rebut el primer premi del Certamen de Música Llaugera d'Almàssera (2001) i el segon premi del Certamen de Música Llaugera d'Almàssera (2000).

Biografia

Naixqué en 1944 en Bellreguart (Valéncia). Als sis anys s'inicià en el solfeig i apren flautí en el Círcul Musical. En els franciscans en Benissa tingué ocasió de conéixer les modulacions del cant gregorià. Als 18 anys, a mitat de la década dels 60, fruí en París d'un gran pero curt èxit eixint en el programa de la TV francesa "Le Petit Conservatoire de la Chançon" que s'emetia en directe per a França, Bèlgica, Luxemburc i la Suïssa francòfona, fet que li va permetre signar un contracte discogràfic en Eddy Barclay i un atre cinematogràfic en el grup Scopitones. Actuà en el prestigiós Teatre Olympia (París) junt a la llegenda del Soul Pétula Clark, en el Téatre Capuccine, en la Misión Espanyola, en la sala Wagram, en l'emissora Europe n. 1, etc.

En ple treball de gravació començà a tindre problemes auditius que desencadenaren en una greu malaltia, en aquella época sense solució i que va acabar en un futur musical prometedor, perdent quasi totalment l'audició i havent de tornar a casa. Per culpa d'esta malaltia, deixà de compondre musica durant més de vint anys fins que els avanços en microcirurgia permeteren guarir-lo, reprenguent l'activitat. Llavors torna a compondre temes i tocar de nou i és a mitat dels anys noranta quan tornà a editar treballs, mantenint-se en actiu fins a l'actualitat.

En l'any 2012 va editar un disc en homenage al botànic Joan Pellicer.[1]

Discografia

Archiu:Vicent-Savall-Senzillament-Amor.jpg
Portada del quint treball de Vicent Savall, "Senzillament...Amor" (2000).

Yo se qui soc

En l'any 2000, Vicent Savall va incloure en el seu disc Senzillament... Amor el tema Yo se qui soc, adaptació d'un poema d'Aureli López Muñoz, en música del propi Vicent Savall. Aureli López, de la mateixa manera que ya fera en "La pilota valenciana", a la que va rendir un mereixcut homenage, deixa ben palés quins són els seus sentiments; en esta ocasió, els seus cants i lloances van dedicats al poble valencià, les seues gents, la seua cultura, la seua Llengua Valenciana, ad eixa raó de ser que no és una atra que la de ser valencià, aixina de senzill i aixina de contundent.

YO SE QUI SOC

Yo se qui soc

d'a on soc i qui vullc ser

i tinc ben clar

qué es lo que dec de fer.

Porte en el cor

perfums de serra i mar.

Soc valenciá ben certament

i vaig pel mon

cantantli a tota veu

a un poble gran...

al poble meu.


Li cante a March,

a Joanot Martorell,

i a aquell Azraq

que fora El Blau primer.

A Joan Roïç,

de dones valedor,

a Jaume Roig i al Duc Anfons.

A Lluïs Vives

que un dia vaig trobar

anant per Bruixes

junt a un canal.


La meua terra

te groc d'espiga,

la mar amiga

i el roig de sanc.


La meua patria

feliç coloma

a tots empoma

com mare gran.


La meua patria

com brau poema

no mai es crema

renaix en pau.


La meua llengua

no sap de treua

si me dius meua

tots valencians.


Sabem qui som

com som i qui volem ser,

oberts al mon

pero en desig sincer

de ser com som

donant la ma primer

i el franc abraç

d'homens sancers.

Units farem un poble

cult i fort.

Units serem

un poble gran.


Vingau germans

Valencia es mare i vol

sentirmos junts de cor,

de cap i mans.

Anem construint

creant riquea al sol

¡Vingau, germans!

¡Valents, vingau!

Tenim llacor de regne secular,

sembrant el blat

tindrem el pa.


La nostra terra

te groc d'espiga,

la mar amiga

i el roig de sanc.


La nostra patria

feliç coloma

a tots empoma

com mare gran.


La nostra patria

com brau poema

no mai es crema

renaix en pau.


La nostra llengua

no sap de treua

si me dius meua

tots valencians.


La nostra terra

te groc d'espiga,

la mar amiga

i el roig de sanc.


La nostra patria

feliç coloma

a tots empoma

com mare gran.


La nostra patria

com brau poema

no mai es crema

renaix en pau.


La nostra llengua

no sap de treua

si me dius meua

tots valencians.

Premis

  • Primer premi del Certamen de Música Llaugera d'Almàssera (any 2001).
  • Segon premi en el Certamen de Música Llaugera d'Almàssera (any 2000).

Referències

  1. Un disco para quien lo merece Cantar a la tierra y a personajes de la història de la C. Valenciana se ha convertido en la pasión de este jubilado de Bellreguard - notícia en Levante-EMV del 3 de giner de 2013 (espanyol)

Vínculs externs