Museu Etnològic de Castelló
El Museu Etnològic de Castelló o Casa Matutano, és un immoble situat en el número 25 del carrer Cavallers de la ciutat de Castelló.
Història
Fon construït sobre un solar, propietat d'Evaristo Escalona, per la família Martí Matutano per a us residencial. En l'any 1931 fon la sèu de la Societat Castellonenca de Cultura. En l'any 1978, l'edifici fon adquirit per la Diputació de Castelló en la finalitat de convertir-lo en un museu i poder expondre les obres d'art que la diputació tenia en el Palau de la plaça de les Aules, algunes d'elles es trobaven apilades en els sòtols de l'edifici. En l'any 1980, despuix d'unes obres de reforma, fon inaugurat el primer Museu de Belles Arts de Castelló. En decembre de l'any 2000, les obres que contenia eixe primer museu foren traslladades a l'edifici de nova creació, proyectat pels arquitectes Mansilla i Tuñón, situat en l'Avinguda dels Germans Bou, en el lloc a on se trobava antigament el Colege Serra Espadà.
L'actual Museu Etnològic, substituí a l'anterior Museu Etnològic que se trobava en l'ermita de Sant Jaume de Fadrell (1985). Un museu que fon creat per Rafael Ribés Pla i les donacions de numerosos particulars i entitats castellonenques. Les instalacions de l'ermita no eren suficients per a albergar totes les peces que se volien expondre.
Descripció
L'edifici consta de tres plantes:
- La primera planta està dividida en tres sales a on se poden trobar peces dels origens de la major part de les poblacions de la província de Castelló.
- La segona planta, està dedicada fonamentalment als utensilis, ferramentes i maquinària de llaurança, aixina com, mobles antics, vestuari i antics ornaments religiosos.
- La tercera planta, conta en objectes habituals de les antigues vivendes castellonenques, ademés de mobles i atres peces de les cases dels sigles XVIII al XX, tant de domicilis com de despachos i consultes mèdiques.
En la planta baixa el museu conta en una sala d'exposicions.
Normes de Castelló o del 32
La Casa Matutano és també coneguda per que fon la sèu de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC) i, a on se diu, que en l'any 1932 se firmà el document titulat: "Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana", conegudes popularment com a Normes de Castelló o del 32.
En Josep Maria Guinot, filòlec castellonenc, digué: