Càlig

Càlig respecte de la Comunitat Valenciana.

Càlig és un municipi de valencià situat en la comarca d'El Baix Maestrat.

Geografia

Situada en l'extrem septentrional de la Comunitat Valenciana, la vila de Càlig està damunt d'un pujol de cent vintitrés metros sobre el nivell de la mar. Lo terme municipal de Càlig limita en les següents viles valencianes: Sant Jordi, Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Cervera del Maestrat totes elles de la comarca del Baix Maestrat. S'accedix ad esta localitat de Castelló prenent l'AP-7 i despuix la CV-135.

El terme de Càlig està format per pujols en pendents a vegades pronunciats i d'escasses planes obertes al mestral, vent fret procedent de l'Aragó. El seu clima és d'hiverns suaus i estius calorosos. Les alçàries més representatives són les formades pels pujols de la Tossa (169 m) les Forques (185 m) i la Somada (194 m) el Mas d'en Vernet (204 m).

A causa d'esta distribució singular del terreny, és normal dins del terme de Càlig, en temps de pluges, l'eixida de fonts i chicotetes zones pantanoses i la formació de numeroses séquies per a on se canalisen les aigües. En la part nort, al costat mateix de la població, se troba el riu Sec o rambla de Cervera (coneguda en la localitat com a "riu de Càlig", per la rivalitat entre Càlig i Cervera), que, procedent de la comarca dels Ports, arreplega l'aigüa torrencial i la dels barrancs que afluïxen.

La vegetació és la pròpia del païsage de la zona mediterrànea. Ací creixen lo baladre, margalló, fenoll, timonet, romer, i la carrasca, entre una innumerable quantitat i varietat d'arbusts i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu.

Història

Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i despuix se va integrar en la denominada balia de Cervera. Per això, lo seu senyoriu va pertànyer a l'Orde de l'Hospital des de 1234 fins a 1319, i a l'Orde de Montesa des d'eix any fins al segle XIX. Va ser la primera repoblació cristiana del terme efectuada pel gran Mestre hospitalari el dotze de juliol del 1234 juntament en Alí, un llogaret que no va arribar a consolidar-se. L'onze de giner de 1540 va ser erigida en vila independent. En 1649 va ser saquejada durant la guerra dels Segadors.