Diferència entre les revisions de "Julià San Valero"
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
== Trayectòria professional == | == Trayectòria professional == | ||
| − | Va començar dedicant-se, especialment, a l'arqueologia. | + | Va començar dedicant-se, especialment, a l'arqueologia. I més tart, cap a l'etnologia i antropologia, sense abandonar mai el camp arqueològic. |
En [[1948]] va guanyar la càtedra d'Història de la Cultura en l'Universitat de [[Granada]], per concurs-oposició, la de Prehistòria i Història Universal i Mija de la falcultat de Filosofia i lletres de l'Universitat de Valéncia en [[1950]], d'on va ser decà des de [[1968]] fins a [[1972]]. | En [[1948]] va guanyar la càtedra d'Història de la Cultura en l'Universitat de [[Granada]], per concurs-oposició, la de Prehistòria i Història Universal i Mija de la falcultat de Filosofia i lletres de l'Universitat de Valéncia en [[1950]], d'on va ser decà des de [[1968]] fins a [[1972]]. | ||
Revisió de 16:52 17 maig 2016
Julià o Julián San Valero Aparisi (Valéncia, 1913-1998). Historiador, antropòlec i arqueòlec valencià.
Estudis
Estudià el Bachiller en l'Institut Lluís Vives. L'any 1934 estudià Dret en l'Universitat de Valénciai també Filosofia i lletres. Obtenint la màxima calificació. També va obtindre un premi extraordinari de final de Carrera.
Fon becat per la Diputació de Valéncia, beca "Blasco Ibáñez". Fon professor ajudant per la Junta d'Ampliació d'Estudis en Madburc junt al professor V. Merhardt.
Vinculat des de 1942 al Seminari d'Història de l'Universitat Central (Madrit), que dirigia el professor Martinez Santa Olalla, del que va ser Subdirector, va obtindre el doctorat en Filosofia i Lletres en 1946, en la tesis El Neolítico europeo y sus relaciones, que li va valdre el premi extraordinari en 1947.
Trayectòria professional
Va començar dedicant-se, especialment, a l'arqueologia. I més tart, cap a l'etnologia i antropologia, sense abandonar mai el camp arqueològic.
En 1948 va guanyar la càtedra d'Història de la Cultura en l'Universitat de Granada, per concurs-oposició, la de Prehistòria i Història Universal i Mija de la falcultat de Filosofia i lletres de l'Universitat de Valéncia en 1950, d'on va ser decà des de 1968 fins a 1972.
Fon director de l'Institut d'Estudis Ibèrics i Etnologia Valenciana de l'institució Alfons el Magnànim. Membre de la Hispanic Society de Nova York i del Deutsches Archaeologiches Institut d'Alemanya i de la Prehistoric Society de Londres.
Fon 38 anys catedràtic de Prehistòria en l'Universitat de Valéncia i director d'excavacions, aixina com, professor i catedràtic d'història antiga de l'Universitat de Valéncia.
En 1950 va ser catedràtic de filosofia de l'Universitat espanyola en la matèria de Prehistòria i Història universal de les edats antigues i mijana i d'Història general de la cultura.
El més d'octubre de 1951 es constituïx en Valéncia un Secretariat del diccionari Valencià-Balear-Català, del que Julià San Valero era un els seus responsables organisadors.
Es varen organisar cicles de conferències sobre Història del Regne de Valéncia, en les quals va intervindre com a conferenciant, entre atres personages rellevants de l'época.
Les primeres excavacions portades a terme en Mont Bernorio varen ser fetes per Romualdo Moro en 1890 per encàrrec del Marqués de Comillas. Durant els anys 1943-1944 de nou són estudiades les excavacions en incloure-les en el Pla Nacional d'Excavacions Arqueològiques, sent per últim en l'any 1959, entre els mesos de juliol i agost, realisada una nova campanya d'excavacions dirigida per Julià San Valero. Totes les troballes es depositàren en el Museu Provincial d'Arqueologia de la capital de Palència.
En 1961 va ser catedràtic de filosofia en l'Universitat espanyola, en la matèria de Prehistòria i Història universal de les edats antiga i mija i d'Història general de la cultura.
Fon Decà de l'Acadèmia de Cultura Valenciana, ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), des de 1973.
L'any 1974 va ser el mantenedor dels XI Jocs Florals de la ciutat i regne de Valéncia, en l'edició dels quals va ser la seua reina, Teresa Costa Belenguer.
En 1977 i en motiu de la clausura dels cursos de llengua valenciana de Lo Rat Penat el dia 20 de juny de 1976 en el seu XXV aniversari, Julià San Valero, pronuncià, en la sèu de Lo Rat Penat, una conferència titulada: Poble, cultura i llengua.
Julià San Valero defén la corrent històrica que va defendre en el seu dia Joan Reglà (Catedràtic d'Història), català, sobre el repoblament posterior a la reconquista:
"els pioners aragonesos i catalans del mentat repoblament doscentiste no passaven de ser una minoria molt menuda"
Coincidint en atres historiadors i investigadors del Regne cristià de Valéncia com Antonio Ubieto o Huici Miranda.
La seua biblioteca
La biblioteca de Julià San Valero fon donada l'any 2007, pels seus hereus, a la Generalitat Valenciana. Estava composta per 4.000 monografies, editades en el sigle XX, dedicades principalment a l'història, arqueologia, etnografia, prehistòria, antropologia cultural, historia de l'art, cultura valenciana, lliteratura espanyola i universal, biografies i religió. Ademés, n'hi ha que afegir els documents del seu archiu en les memòries de les excavacions, manuscrits i materials de treball de les seues publicacions. Títuls acadèmics. I una reproducció del plano de la ciutat de Valéncia feta pel Pare Tosca i una còpia del bust de la Dama d'Elig.
Cites
Julià San Valero Aparisi, nos ha deixat un bon número de frases per a l'història, com estes:
La valencianitat és el resultat de la combinació del romanisme, l'islamisme i el neocristianisme. I açò qualsevol persona pot corroborar-ho documentalment en els mils i mils de documents i texts existents que ho evidencien. Sempre i quan (també és veritat) estos texts no hagen passat pel rugló normalisador de l'aparat pancatalaniste que fa i desfà, tergiversa i censura al seu antoix.
Devem ser nosatres, els valencians i no atres, els que proyectem la manera de viure valenciana en el futur, perque si som lo que som, serem. Si som lo que son, no serem. I nosatres volem ser, ara i sempre, valencians.
Obres
- "El Neolítico Europeo y sus raíces"
- "El origen de la agricultura y de la cerámica valenciana" (Sobre l'orige de la cultura ibérica).
- "El campesino valenciano y su obra" (En notes sobre l'antiguetat de l'agricultura i el regadiu en terres valencianes). (Valéncia, 1964)
- "Excavaciones arqueológicas en Monte Bernorio (Palencia)" (Estudi)
- "Poble, Cultura i Llengua" (1977) Lo Rat Penat, Colecció cursos.
- "El Poble del Regne de Valéncia" Del Senia al Segura (1986)