Diferència entre les revisions de "Chiapas"
m (Text reemplaça - ' van ' a ' varen ') |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Chiapas''' és u dels 31 estats que, junt en el [[Mèxic, D. F.|Districte Federal]], conformen les [[Organisació territorial de México|32 entitats federatives]] de [[Mèxic]]. Va pertànyer al [[Regne de Guatemala]] durant la dominació espanyola. Localisat en el surest de Mèxic, se va convertir en el 19° estat de Mèxic el [[14 de setembre]] de [[1824]] darrere de la realisació d'un plebiscit popular, perqué durant l'etapa colonial estava integrat en la [[Capitania General de Guatemala]]. L'estat conta en atractius turístics com la zona arqueològica de [[Recint]] i '''les cascades d'Aigua Blava'''. L'entitat conta en 118 municipis i 29 MAREZ (municipis autònoms en rebelia). | '''Chiapas''' és u dels 31 estats que, junt en el [[Mèxic, D. F.|Districte Federal]], conformen les [[Organisació territorial de México|32 entitats federatives]] de [[Mèxic]]. Va pertànyer al [[Regne de Guatemala]] durant la dominació espanyola. Localisat en el surest de Mèxic, se va convertir en el 19° estat de Mèxic el [[14 de setembre]] de [[1824]] darrere de la realisació d'un plebiscit popular, perqué durant l'etapa colonial estava integrat en la [[Capitania General de Guatemala]]. L'estat conta en atractius turístics com la zona arqueològica de [[Recint]] i '''les cascades d'Aigua Blava'''. L'entitat conta en 118 municipis i 29 MAREZ (municipis autònoms en rebelia). | ||
| − | Encara que l'actual territori de Chiapas fon poblat per cultures alvançades des de fa més de 3 milenaris, com els [[olmecas]] en la zona de Pichucalco (sigle XIa.C.) i els [[mayes]] en el nordest (600 d.C.), els seus orígens com a entitat es | + | Encara que l'actual territori de Chiapas fon poblat per cultures alvançades des de fa més de 3 milenaris, com els [[olmecas]] en la zona de Pichucalco (sigle XIa.C.) i els [[mayes]] en el nordest (600 d.C.), els seus orígens com a entitat es varen començar a definir en el [[sigle XVI]] dins de l'orde colonial espanyol. Els conquistadores varen dividir llavors el territori chiapanec en cinc províncies: Província de Chiapas, Província de Plans, Província de [[Zoques]], Província de Soconusco i Província de Tzeltales. Posteriorment, des del [[sigle XVII]] fins a fi del [[sigle XVIII]] l'actual territori chiapanec va estar dividit en dos províncies: l'Alcaldia Major de Ciutat Real i la Governació de [[Soconusco]]. En [[1764]] se va crear una més, l'Alcaldia Major de [[Tuxtla Gutiérrez|Tuxtla]]. Les tres eren circumscripcions del [[Regne de Guatemala]], al seu torn nominalment dependent del [[Virregnat de la Nova Espanya]]. |
A l'implantar-se parcialment el règim d'Intendències en el [[Regne de Guatemala]], Ciutat Real, Soconusco i Tuxtla foren fusionades en la Intendència de Ciutat Real de Chiapas, la capital de la qual era la població d'eixe mateix nom. Fundada en [[1528]] per Diego de Mazariegos, portà successivament els noms de Vila Real, Vila Viciosa, Sant Cristòfol dels Plans i Ciudad Real (hui [[Sant Cristòfol de les Cases]]). | A l'implantar-se parcialment el règim d'Intendències en el [[Regne de Guatemala]], Ciutat Real, Soconusco i Tuxtla foren fusionades en la Intendència de Ciutat Real de Chiapas, la capital de la qual era la població d'eixe mateix nom. Fundada en [[1528]] per Diego de Mazariegos, portà successivament els noms de Vila Real, Vila Viciosa, Sant Cristòfol dels Plans i Ciudad Real (hui [[Sant Cristòfol de les Cases]]). | ||
Revisió de 11:28 26 abr 2016
Chiapas és u dels 31 estats que, junt en el Districte Federal, conformen les 32 entitats federatives de Mèxic. Va pertànyer al Regne de Guatemala durant la dominació espanyola. Localisat en el surest de Mèxic, se va convertir en el 19° estat de Mèxic el 14 de setembre de 1824 darrere de la realisació d'un plebiscit popular, perqué durant l'etapa colonial estava integrat en la Capitania General de Guatemala. L'estat conta en atractius turístics com la zona arqueològica de Recint i les cascades d'Aigua Blava. L'entitat conta en 118 municipis i 29 MAREZ (municipis autònoms en rebelia).
Encara que l'actual territori de Chiapas fon poblat per cultures alvançades des de fa més de 3 milenaris, com els olmecas en la zona de Pichucalco (sigle XIa.C.) i els mayes en el nordest (600 d.C.), els seus orígens com a entitat es varen començar a definir en el sigle XVI dins de l'orde colonial espanyol. Els conquistadores varen dividir llavors el territori chiapanec en cinc províncies: Província de Chiapas, Província de Plans, Província de Zoques, Província de Soconusco i Província de Tzeltales. Posteriorment, des del sigle XVII fins a fi del sigle XVIII l'actual territori chiapanec va estar dividit en dos províncies: l'Alcaldia Major de Ciutat Real i la Governació de Soconusco. En 1764 se va crear una més, l'Alcaldia Major de Tuxtla. Les tres eren circumscripcions del Regne de Guatemala, al seu torn nominalment dependent del Virregnat de la Nova Espanya.
A l'implantar-se parcialment el règim d'Intendències en el Regne de Guatemala, Ciutat Real, Soconusco i Tuxtla foren fusionades en la Intendència de Ciutat Real de Chiapas, la capital de la qual era la població d'eixe mateix nom. Fundada en 1528 per Diego de Mazariegos, portà successivament els noms de Vila Real, Vila Viciosa, Sant Cristòfol dels Plans i Ciudad Real (hui Sant Cristòfol de les Cases).
Enllaços externs
- Govern de l'Estat de Chiapas
- Mapes municipals de Chiapas Comité Tècnic Especialisat d'Informació Estadística i Geogràfica (CTEIEG)
- [1]