Diferència entre les revisions de "Almibre"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m |
||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
# la classica, que consistix en sometre la barreja a proves mecaniques: si fa chorrets o boles, etc.; | # la classica, que consistix en sometre la barreja a proves mecaniques: si fa chorrets o boles, etc.; | ||
# la de densitat, utilisant un [[sacarimetro]]; | # la de densitat, utilisant un [[sacarimetro]]; | ||
| − | # la de [[temperatura]], utilisant un [[ | + | # la de [[temperatura]], utilisant un [[termómetro]] especial que tinga polidament graduada la zona de 100 a 200°C. |
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 23:29 13 feb 2016
Archiu:Almibre.jpg Bresquilles en almibre
El Almibre (del arabic al-maiba, un aixarop a base de codony) o sirope és una dissolució saturada d'aigua i sucre, cuita fins que escomença a espessar.
Característiques
La consistencia, que va des d'un líquit apenes mostós a un caramelo dur i trencallos, depén de la saturació de sucre en l'aigua i del temps de cuita. L'almibre s'utilisa per a conserves de fruites, per a cobrir bescuits i panqueques, per a elaborar distints tipos de caramelos i ademés forma la base d'alguns postres, com la cansalada de cel, els sorbets, els fondants i el merengue italià.
El sirope també se veu representat pel sirope d'erable. Hi ha tres metodos per a determinar la consistencia del sucre:
- la classica, que consistix en sometre la barreja a proves mecaniques: si fa chorrets o boles, etc.;
- la de densitat, utilisant un sacarimetro;
- la de temperatura, utilisant un termómetro especial que tinga polidament graduada la zona de 100 a 200°C.