Diferència entre les revisions de "Marià Benlliure"
m (Posmo pàgina traslladada Mariano Benlliure i Gil a Marià Benlliure i Gil) |
m (Posmo pàgina traslladada Marià Benlliure i Gil a Marià Benlliure) |
Revisió de 23:51 9 nov 2015
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
Marià Benlliure i Gil, naix en la ciutat de Valéncia el 8 de setembre de l´any 1862 i mor en la ciutat de Madrit el 9 de novembre de l´any 1947. Fon escultor i considerat l'últim mestre del realisme decimonònic.
Va nàixer en el barri del Carmen, de Valéncia, concretament en el nº16 del carrer Baix, on va transcórrer la seua infància, en el sí d'una família d'àmplia tradició artística, encara que humil. El seu pare va ser Juan Antonio Benlliure Tomás (1832-1907). Realisava treballs de decoració de vivendes dibuixant falses perspectives, elements de jardí, gerros…, una pintura ornamental molt del gust de l'alta societat de l'época. Entre els seus germans majors varen destacar els pintors Blas, Juan Antonio i José Benlliure.
La seua passió per l'escultura es va despertar molt pronte, va ser autodidacta i no va assistir a cap acadèmia ni escola artística, encara que sí que va treballar en varis tallers dibuixant, tallant i cisellant.
En 1881 va viajar a Roma, on va residir i va tindre el seu estudi durant casi dos décades. En un principi es mantenia com a pintor-aquareliste, lo que li permetia dedicar-se més lliurement a a l'escultura. Des de Roma envià a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrit de 1884 l'escultura "Accidenti!: un monaguillo que se ha quemado con el incensario que ha arrojado al suelo". Despuix de declarar-se deserta la 1ª medalla, li va ser concedida la 2ª, lo que va supondre el seu primer reconeiximent públic i una gran espenta per a la seua trayectòria artística.
Font: https://fundacionbenlliure.wordpress.com/mariano-benlliure-2/