Diferència entre les revisions de "Lluís Companys"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Lluís Companys.png|thumb|200px|Lluís Companys]]
 
[[Image:Lluís Companys.png|thumb|200px|Lluís Companys]]
'''Lluís Companys i Jover''' ([[Tarrós]], [[21 de juny]] de [[1882]]-[[Barcelona]], [[15 d'octubre]] de [[1940]]) fon un [[polític]] i [[advocat]] [[Espanya|espanyol]], d'ideologia [[catalanisme|catalanista]] i [[Republicanisme en Espanya|republicana]], líder d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Ministeri de Marina (Espanya)|ministre de Marina]] de [[Segona República Espanyola|Espanya]] durant [[1933]] i president de la [[Generalitat de Catalunya]] des de [[1934]] fins a [[1940]].
+
'''Lluís Companys i Jover''' ([[Tarrós]], [[21 de juny]] de [[1882]]-[[Barcelona]], [[15 d'octubre]] de [[1940]]) fon un [[polític]] i [[advocat]] [[Espanya|espanyol]], d'ideologia [[catalanisme|catalanista]] i [[Republicanisme en Espanya|republicana]], líder d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Ministeri de Marina (Espanya)|ministre de Marina]] d'[[Segona República Espanyola|Espanya]] durant [[1933]] i president de la [[Generalitat de Catalunya]] des de [[1934]] fins a [[1940]].
  
Exiliat despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], fon capturat en [[França]] per la [[Gestapo]], la policia secreta de l'[[Alemànya nazi]], a petició de la [[policia franquista]].<ref>Luís Gómez. [http://www.elpais.com/articulo/reportajes/cazador/rojos/elpepusocdmg/20080928elpdmgrep_3/Tes «El cazador de rojos»]. ''El País''.</ref> Traslladat a Espanya, fon somés a un [[consell de guerra]] i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.<ref name=Silex>{{ref-llibre |autor= Pedro Montoliú Camps|títul=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión|editorial= Silex Ediciones|data=2005|isbn=9788477371595|llengua=castellà}}</ref> Finalment fon fusilat en el [[castell de Montjuic]].<ref name=Silex/>
+
Exiliat despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], fon capturat en [[França]] per la [[Gestapo]], la policia secreta de l'[[Alemànya nazi]], a petició de la [[policia franquista]].<ref>Luís Gómez. [http://www.elpais.com/articulo/reportajes/cazador/rojos/elpepusocdmg/20080928elpdmgrep_3/Tes «El cazador de rojos»]. ''El País''.</ref> Traslladat a Espanya, fon somés a un [[consell de guerra]] i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.<ref name=Silex>{{ref-llibre |autor= Pedro Montoliú Camps|títul=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión|editorial= Silex Ediciones|data=2005|isbn=9788477371595|llengua=castellà}}</ref> Finalment, fon fusilat en el [[castell de Montjuic]].<ref name=Silex/>
  
 
Actualment és considerat com un polític controvertit que seguix alçant molta polèmica,<ref>{{ref-llibre |autor=Sergi Alegre |títul=El Cine en Cataluña: Una aproximación histórica|editorial= Promociones y Publicaciones Universitarias|data=1993|isbn=9788447702046|llengua=castellà}}</ref> considerat com a [[Colp d'Estat|colpiste]],<ref name=>{{ref-llibre |autor=César Vidal |títul=Paracuellos-Katyn: un ensayo sobre el genocidio de la izquierda|editorial=Libroslibres |data=2005|isbn=9788496088320|llengua=castellà}}</ref> i fins i tot [[Genocidi|genocida]].<ref name=>{{ref-llibre |autor=Roberto Centeno |títul=El disparate nacional: del fraude de la Transición al desastre Zapatero|url=|editorial=Editorial Planeta|data=2011|isbn=9788408104803|llengua=castellà}}</ref>
 
Actualment és considerat com un polític controvertit que seguix alçant molta polèmica,<ref>{{ref-llibre |autor=Sergi Alegre |títul=El Cine en Cataluña: Una aproximación histórica|editorial= Promociones y Publicaciones Universitarias|data=1993|isbn=9788447702046|llengua=castellà}}</ref> considerat com a [[Colp d'Estat|colpiste]],<ref name=>{{ref-llibre |autor=César Vidal |títul=Paracuellos-Katyn: un ensayo sobre el genocidio de la izquierda|editorial=Libroslibres |data=2005|isbn=9788496088320|llengua=castellà}}</ref> i fins i tot [[Genocidi|genocida]].<ref name=>{{ref-llibre |autor=Roberto Centeno |títul=El disparate nacional: del fraude de la Transición al desastre Zapatero|url=|editorial=Editorial Planeta|data=2011|isbn=9788408104803|llengua=castellà}}</ref>

Revisió de 13:18 5 nov 2015

Lluís Companys i Jover (Tarrós, 21 de juny de 1882-Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fon un polític i advocat espanyol, d'ideologia catalanista i republicana, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, ministre de Marina d'Espanya durant 1933 i president de la Generalitat de Catalunya des de 1934 fins a 1940.

Exiliat despuix de la Guerra Civil, fon capturat en França per la Gestapo, la policia secreta de l'Alemànya nazi, a petició de la policia franquista.[1] Traslladat a Espanya, fon somés a un consell de guerra i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.[2] Finalment, fon fusilat en el castell de Montjuic.[2]

Actualment és considerat com un polític controvertit que seguix alçant molta polèmica,[3] considerat com a colpiste,[4] i fins i tot genocida.[5]

Referències

  1. Luís Gómez. «El cazador de rojos». El País.
  2. 2,0 2,1 Pedro Montoliú Camps (2005). Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión, Silex Ediciones. ISBN 9788477371595.
  3. Sergi Alegre (1993). El Cine en Cataluña: Una aproximación histórica, Promociones y Publicaciones Universitarias. ISBN 9788447702046.
  4. César Vidal (2005). Paracuellos-Katyn: un ensayo sobre el genocidio de la izquierda, Libroslibres. ISBN 9788496088320.
  5. Roberto Centeno (2011). El disparate nacional: del fraude de la Transición al desastre Zapatero, Editorial Planeta. ISBN 9788408104803.

Enllaços externs

Commons