Diferència entre les revisions de "Otto von Bismarck"
m (Informació des de l'artícul "Otto Von Bismarck") |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Image:Otto von Bismarck portrait 1873.jpg|thumb|190px|Otto von Bismarck]] |
| + | '''Otto Eduard Leopold von Bismarck''', comte de Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, [[Saxònia]], [[1 d'abril]] de [[1815]] - Friedrichsruh Lauenburg, [[Slesvig-Holstein]], [[30 de juliol]] de [[1898]]), conegut com '''Otto Von Bismarck''', fon un estadiste, burócrata, polític i prosiste alemà, considerat el fundador de l'[[Estat alemà modern]]. | ||
| − | + | Durant els seus últims anys de vida se li va apodar com el «Canciller de Ferro» per la seua determinació i ma dura en la gestió de tot lo relacionat en el seu païs que incloïa la creació d'un sistema d'aliances internacionals que asseguraren la supremacia alemana, conegut com el [[Reich]]. | |
| + | |||
| + | Cursà estudis de lleis i a partir de [[1835]], treballà en els tribunals de [[Berlin]] i [[Aquisgran]], activitat que abandonà tres anys mes tart per a dedicar-se al cuidat de les seues possessions territorials. En [[1847]] entrà a formar part del [[parlament prussiá]], a on molt pronte es convertí en lider de l'ala conservadora. S'enfrontà durament a la revolució de [[1848]], i per eixa época escomençà a perfilar lo que seria el seu principal objectiu polític: l'unificació alemana i la creació del [[Reich]] des de preceptes autoritaris i antiparlamentaris. | ||
[[Categoria:Militars prussians]] | [[Categoria:Militars prussians]] | ||
Revisió de 13:11 28 oct 2015
Otto Eduard Leopold von Bismarck, comte de Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, Saxònia, 1 d'abril de 1815 - Friedrichsruh Lauenburg, Slesvig-Holstein, 30 de juliol de 1898), conegut com Otto Von Bismarck, fon un estadiste, burócrata, polític i prosiste alemà, considerat el fundador de l'Estat alemà modern.
Durant els seus últims anys de vida se li va apodar com el «Canciller de Ferro» per la seua determinació i ma dura en la gestió de tot lo relacionat en el seu païs que incloïa la creació d'un sistema d'aliances internacionals que asseguraren la supremacia alemana, conegut com el Reich.
Cursà estudis de lleis i a partir de 1835, treballà en els tribunals de Berlin i Aquisgran, activitat que abandonà tres anys mes tart per a dedicar-se al cuidat de les seues possessions territorials. En 1847 entrà a formar part del parlament prussiá, a on molt pronte es convertí en lider de l'ala conservadora. S'enfrontà durament a la revolució de 1848, i per eixa época escomençà a perfilar lo que seria el seu principal objectiu polític: l'unificació alemana i la creació del Reich des de preceptes autoritaris i antiparlamentaris.