Diferència entre les revisions de "Wilhelm Michler"
m (Text reemplaça - ' la Universitat' a ' l'Universitat') |
m (→Biografia) |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Michler realisà els seus estudis primaris | + | Michler realisà els seus estudis primaris en l’escola de Tempelhof. En [[1870]] anà a l’Escola Politècnica de [[Stuttgart]] per a estudiar química i fon alumne de [[Hermann von Fehling]] i [[Viktor Meyer]]. Seguí a Meyer a l'Universitat Politècnica de [[Zúrich]] en [[1871]] i es convertí en el seu ajudant. |
Michler es convertí en professor d’esta universitat en [[1878]]. En [[1881]] anà a estudiar productes naturals d’[[Amèrica del sur]] i es va quedar en Brasil, a on realisà les seues investigacions entre [[1882]] i [[1889]]. Fon professor de química industrial de l’escola Politècnica de Riu de Janeiro. | Michler es convertí en professor d’esta universitat en [[1878]]. En [[1881]] anà a estudiar productes naturals d’[[Amèrica del sur]] i es va quedar en Brasil, a on realisà les seues investigacions entre [[1882]] i [[1889]]. Fon professor de química industrial de l’escola Politècnica de Riu de Janeiro. | ||
| − | + | ||
== Obra == | == Obra == | ||
Revisió de 11:19 20 ago 2015
Wilhelm Michler (17 de decembre de 1846, Schmerbach, Württemberg - 27 de novembre de 1889, Riu de Janeiro, Brasil) fon un químic alemany descobridor de la cetona de Michler.
Biografia
Michler realisà els seus estudis primaris en l’escola de Tempelhof. En 1870 anà a l’Escola Politècnica de Stuttgart per a estudiar química i fon alumne de Hermann von Fehling i Viktor Meyer. Seguí a Meyer a l'Universitat Politècnica de Zúrich en 1871 i es convertí en el seu ajudant.
Michler es convertí en professor d’esta universitat en 1878. En 1881 anà a estudiar productes naturals d’Amèrica del sur i es va quedar en Brasil, a on realisà les seues investigacions entre 1882 i 1889. Fon professor de química industrial de l’escola Politècnica de Riu de Janeiro.
Obra
Michler sintetisà l’auramina, una amina utilisada en tintura de roba pel seu color dorat, al qual deu el seu nom. Sintetisà la bis(dimetilamino)benzofenona, un compost que té gran importància científica i comercial, perque és un compost utilisat en la síntesis de colorants, i que és coneguda com a cetona de Michler.