Diferència entre les revisions de "Mar Cantàbrica"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Mar Cantabrico.png|right|220px]] | [[Archiu:Mar Cantabrico.png|right|220px]] | ||
| − | La '''mar Cantàbrica''' | + | La '''mar Cantàbrica''' és una [[mar]] litoral de l'[[oceà Atlàntic]] que banya la costa nort de la [[península Ibèrica]] i la costa suroest de [[França]]. Tradicionalment comprén des de la punta d'[[Estaca de Bares]] ([[Galícia]]) fins a la desembocadura del [[riu Adur]] ([[País Vasc]]/[[Landes]]). La part que banya les costes del [[País Vasc]] és més coneguda com a [[golf de Viscaya]] o '''golf de Gascunya'''. Va ser batejada per l'[[Antiga Roma]] en el [[sigle I a. C.]] com a ''Sinus Cantabrorum'' (o "oceà dels [[càntabre]]s"). |
Constituïx una mar de transició entre les mars fredes del nort i les temperades del [[tròpic]], cosa que fa que siga un [[ecotò]] d'espècies vegetals i animals d'aigües fredes. | Constituïx una mar de transició entre les mars fredes del nort i les temperades del [[tròpic]], cosa que fa que siga un [[ecotò]] d'espècies vegetals i animals d'aigües fredes. | ||
Revisió de 12:03 15 ago 2015
La mar Cantàbrica és una mar litoral de l'oceà Atlàntic que banya la costa nort de la península Ibèrica i la costa suroest de França. Tradicionalment comprén des de la punta d'Estaca de Bares (Galícia) fins a la desembocadura del riu Adur (País Vasc/Landes). La part que banya les costes del País Vasc és més coneguda com a golf de Viscaya o golf de Gascunya. Va ser batejada per l'Antiga Roma en el sigle I a. C. com a Sinus Cantabrorum (o "oceà dels càntabres").
Constituïx una mar de transició entre les mars fredes del nort i les temperades del tròpic, cosa que fa que siga un ecotò d'espècies vegetals i animals d'aigües fredes.
Els forts vents del noroest que bufen sobre esta mar tenen l'orige en les baixes pressions centrades sobre les illes Britàniques i la mar del Nort, en combinació en l'anticicló de les Açores. La distància recorreguda pel vent i el manteniment de la seua direcció i velocitat constants fa que es generen ones que oscilen entre 2,5 i 3 metros d'alçària, la qual cosa origina un mar molt agitat. En condicions molt particulars, més propícies durant els mesos d'abril-maig i setembre-octubre, els vents de l'oest poden conseguir magnituts de galerna, en ones que arriben a superar els 9 metros.
A mesura que nos aproximem a la costa francesa, les aigües van sent més càlides. Posseïx una salinitat mijana del 35%, encara que esta dada varia molt en funció del règim de pluges imperant en la zona. Té una significativa amplitut de marea i és travessada pel corrent del Golf.